DIJOUS, A LES DEU DEL VESPRE, ESQUELLOTS CONTRA EL PP

RadioCatalunya.ca"La veu independent dels Països Catalans"
Notícies
DIJOUS, A LES DEU DEL VESPRE, ESQUELLOTS CONTRA EL PP 11.03.2007 - 16:15
A la mateixa hora que a Madrid començava la manifestació del PP contra la política antiterrorista del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, en alguns carrers de Barcelona es va poder escoltar una cassolada de protesta contra la iniciativa dels populars que, com ja és habitual, va ser convocada a través de missatges SMS. El primer missatge deia: "Davant la manipulació i la hipocresia del PP, cacerolada [sic] dissabte a les 17:00. Passa-ho". El segon, més en relació amb el tradicional ball de xifres de cada manifestació, apuntava: "Rajoy, saps comptar? Doncs amb mi no hi comptis. Passa-ho!". La cassolada es va posar en marxa a les 17.00 h a diferents punts dels barris de Sants, Poble-sec i l'Eixample. A Gràcia també hi va haver una concentració a la plaça Rius i Taulet. Alguns barcelonins fins i tot van voler deixar palesa la seva protesta sortint als balcons fent picar les cassoles durant gairebé quinze minuts. També e-mails Els manifestants també van fer servir adreces de correu electrònic per fer circular missatges sobre aquesta convocatòria i d'altres, com ara una nova cassolada prevista per dijous a les 22.00 h. La cassolada es va fer popular durant l'última etapa del govern de José María Aznar com a mètode de protesta amb motiu de la participació d'Espanya en la guerra de l'Iraq i, de fet, ja era un sistema utilitzat, sobretot a l'Argentina, per donar un toc sorollós a les més diverses reivindicacions. Des d'aleshores s'ha utilitzat també a Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol contra altres objectius.
N.de la R.
En català en diem esquellots o fer esquellots de la "cassolada". No sembla pas que ens poguem menjar els del PP a la "cassola". Quin fàstic. No som pas caníbals. Intentem, .però,que no se´ns mengi el catanyol
LA MANIFESTACIÓ DE MADRID
'Pollastres' mig amagats en un clima de nostàlgia uniforme · Militants i simpatitzants populars despleguen sense complexos tota la parafernàlia espanyolista al centre de Madrid ultres · L'organització demana amagar els símbols franquistes Primera estació. Barri de Chamberí. 15.15 h. Parada de l'autobús. Uniforme familiar de manifestant: nenes amb llaços al cap i cordons de les sabates amb la bandera d'Espanya. Nens amb gorreta i samarreta amb una sanefa al coll, amb la bandera d'Espanya. Pare amb rojigualda lligada a la cintura i la ràdio sintonitzada amb la COPE. Mare amb el cartell sota el braç de "ZetaP, Espanya no es rendeix", també amb el fons de la bandera d'Espanya. Tots amb el llaç blau col·locat abans sortir de casa. Fins ara tot políticament correcte, el pollastre encara no ha sortit del corral. Segona estació. 15.25 h. Passeig de la Castellana, a l'altura dels magatzems ABC, una zona que s'ha convertit en un improvisat pàrquing dels centenars d'autobusos que el PP ha llogat arreu de l'Estat. Quatre nois amb un kit de protesta que inclou també el següent cartell: "Zapatero, vete (al hoyo) con tu abuelo", un capità de l'exèrcit republicà afusellat a la Guerra Civil. Tres àvies els aturen. "Nois, crideu fort per nosaltres, que us escolti Zapatero", exclama una. "Digueu-li traïdor, assassí, mentider... El que convingui! Però crideu fort", els anima una altra. Els nois, traient pit, comencen a cridar: "Zapatero, cabró; Zapatero, dimissió". Avui val tot, devien pensar les àvies mentre aplaudien els insults. Però seguia sense aparèixer el pollastre! Tercera estació. 15.35 h. Passeig de la Castellana, prop del ministeri d'Interior. Un pidolaire arrossega un carretó ple de cartrons i ampolles buides mentre brama: "On és l'exèrcit? Que surti! Aquesta vegada no ens pot fallar com el 23-F". Mentre l'home delira, un grup de joves caps rapats l'envolten. Això sí, aquest cop per animar-lo a seguir reclamant la intervenció de l'exèrcit. Per fi ha sortit el pollastre, i no un, aquests porten un corral sencer. "Espanya és gran" Els nois no deixen de saltar exhibint les banderes preconstitucionals, mentre l'home sembla feliç que se l'escoltin. "Espanya és gran; els rojos ara tampoc no podran amb nosaltres", segueix cridant l'home, mentre els joves decideixen dissoldre's quan observen de lluny un grup de nois amb les armilles grogues que els distingeix com a membres de l'organització que el PP ha destinat a evitar incidents i, sobretot, a demanar que es retirin símbols i cartells que puguin recordar altres temps. Quarta estació. 15.40 h. Plaça Colón. Els membres del comitè organitzador no han tingut sort o no han volgut córrer, perquè els caps rapats han fugit i s'han camuflat entre els primers manifestants que baixen per la Castellana. Però a pocs metres observen un altre pollastre portat per un pare de família que va a la protesta amb la dona i els seus dos fills. Aquest cop sí que l'aturen. "Senyor, aquest símbol no ens convé que l'exhibeixi, preferim que el retiri", li informa un noi dels nois de l'organització. "Per què? Tant de bo tornessin, no ens caldria manifestar-nos!", exclama l'home. "Si us plau, tinguem la festa en pau", insisteix l'organitzador. L'home, davant la petició de la seva dona, plega la bandera remugant. Minuts després i uns metres més enllà, el mateix pollastre torna a onejar. Aquest cop el porta el seu fill, que no deu tenir més de vuit o nou anys. Cinquena estació. 16.15 h. Confluència del passeig de Recoletos amb carrer Alcalá. Milers de ciutadans ja comencen a omplir el recorregut i falten gairebé tres quarts d'hora perquè engegui la manifestació. Un home, visiblement irritat, protesta perquè els nois de l'organització li han volgut fer veure que "no ens convé" que exhibeixi un cartell amb el lema següent: "Zapatero, fill de p..., per què l'11-M no vas agafar la mateixa ruta?". Res a fer, l'home no entenia com aquells joves tan educats li demanaven si us plau, que llencés el cartell. "Que no! Que per collons penso seguir demanant que es conegui la veritat de l'11-M!" "Aquell cartell no me'l pren ni l'exèrcit", exclamava. Sisena estació. 16.25 h. Carrer Alcalá. Desfilada d'ikurriñes per part d'un grup de manifestants bascos, que són rebuts amb crits de "valents" per la multitud. Una dona deixa d'aplaudir i xiuxiueja a la del seu costat. "Però aquesta bandera no és la d'ETA?". "Què dius boja! És la dels bascos, encara que se l'han fet seva els de Batasuna i ETA", li matisa la seva companya. "Ah!, caram!", respira tranquil·la la dona, tornant a aplaudir amb ganes. Setena estació. 16.35 h. Carrer Alcalá. El recorregut de la manifestació és una festa. Un grup de joves anima amb tambors mentre un home treu l'harmònica i comença a tocar tot un clàssic de Manolo Escobar: Y viva España. El públic s'anima i acompanya els improvisats músics picant de mans i cantant la lletra de la popular cançó amb alguna modificació introduïda sobre la marxa per un grup de manifestants: "Entre rojos, socialistas y indenpendentistas, Espanya resiste y busca la verdad...". L'home de l'harmònica s'anima més encara i ara interpreta l'himne espanyol. Els joves, que semblen tenir molt clar què és això de la memòria històrica, recuperen la vella lletra que en època dels pollastres es va fer força popular: "Viva Espanya, alzad los brazos hijos del pueblo espanyol que vuelve a resurgir...". De fons, un altre grup protesta "Ja n'hi ha prou! No donem carnassa a les televisions!" S'acaba la música. Vuitena estació. 16.50 h. Comença també la desfilada de cartells. De lluny, s'observa una bandera catalana amb una inscripció. Ja més a prop es llegeix clar i castellà: "Una, grande y libre". I mentrestant, els polítics -no del PP- reben tota mena de floretes: "Pepiño Blanco eres un estercolero. Echas mierda por la boca y hueles mal". "Zapatero, al banquillo. Llamazares, tú también". Alguns, com el de "ZP está en deuda con los criminales. España. NO!" és fins i tot bilingüe. És a dir, està traduït a l'anglès. De fet, els organitzadors s'han entretingut fins i tot a informar els turistes del perquè de l'animació que viu el centre de Madrid una tarda qualsevol de dissabte. En un tres i no res, dos anglesos -pare i fill- han sumat al seu kit de turista (càmera de fotos, mapa i guia de Madrid) dues gorres amb la bandera d'Espanya i un cartell de "ZP, en mi nombre no negocies con ETA", i un altre cartell blanc amb el llaç blau. Els homes els miraven atònits, però van arreplegar-ho tot pensant que potser aquella era la millor manera d'integrar-se en aquell peculiar paisatge que no gaire lluny d'ells una noia eufòrica descrivia al seu company amb força vehemència: "Que bonic! Fixa't, només es veu vermell i or per tot arreu!". Novena estació. 17.15 h. Carrer Alcalá amb Gran Via. La capçalera de la manifestació ja ha arrencat. Des de la Puerta del Sol, centenars de persones intenten apropar-s'hi. Tres turistes valencianes s'ho miren de lluny bocabadades: "No us fa por?", pregunta una. "Per què? Són els de sempre", respon l'altra. La tercera no veu gens clar què hi fan allà. "Apa, tirem per aquest carrer, que encara ens hi comptaran". "Ynestrillas, presente" Desena estació. 18 h. Passeig de Recoletos. La marxa avança lentament. De sobte, esclaten de nou els aplaudiments. De lluny es divisa una enorme bandera d'Espanya amb el lema següent: "Ynestrillas, presente". Al costat, un grup de joves criden eufòrics: "ETA, 1. España, O. Autogol de Zapatero". Un a l'altre li comenta: "I aquest vespre, rematem! Golejada del Madrid al Barça. Això serà el colofó final, perquè a Zapatero se li entravessi el dia". Informa: AVUI
©2006 - RadioCatalunya.ca - Desenvolupat per Tirabol.cat