EL BARÇA ARRIBA AL LÍMIT DE LA CATALANITAT PERMESA PER ESPANYA

RadioCatalunya.ca
"La veu independent dels Països Catalans"
Notícies
EL BARÇA ARRIBA AL LÍMIT DE LA CATALANITAT PERMESA PER ESPANYA
12.03.2007 - 10:57


RAMON SERRA

(Reproduït de "LLUITA")

El Barça és més que un club, això ho sap tothom. Ha representat sempre la tolerància, el pluralisme i la perifèria de l'estat espanyol. Però el Barça no ha representat mai la ruptura amb Espanya. Com a molt ha estat una oposició dintre del sistema. Des d’Espanya en canvi, sempre se l’ha estat vist com un equip "separatista".

Un dels primers actes que ho demostren va ser quan per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) la famosa xiulada a l’himno al camp de les Corts va provocar-ne la clausura temporal. Tot i així, no es pot parlar d’una xiulada independentista. Podem començar a parlar en aquests termes durant el mandat del president Josep Suñol (1935-1936), que va posar la seva fortuna econòmica al servei del país. Diuen que digué que no l'importaria ser governat pels comunistes en una Catalunya independent. Segurament per això sol els franquistes van tenir l’excusa per assassinar-lo en plena sierra madrilenya durant la guerra. Durant la dictadura es volgué fer desaparèixer el club: Se’n va espanyolitzar el nom, li van treure dues de les quatre barres de l’escut i van posar una directiva d’afectes al règim. Però la grandesa del Barça va fer que el president Marqués de la Asta, un militar que no sabia de futbol però que era honest, va haver de dimitir després d'un 11 a 1 al camp del Madrid en un partit de Copa. En aquell partit el diari YA havia presentat els colers com a enemics d'Espanya. Malgrat el franquisme, el club es va beneficiar de la requalificació de l’antic camp de Les Corts, fet que tingué l’agraïment etern al dictador de molts directius. Amb els anys, les juntes van anar catalanitzant-se amb gent de la Lliga, vinculades al sector tèxtil. Amb la presidencia d’Agustí Montal (1969-1977), el Barça entra en una nova etapa on es recuperà part de la catalanitat del club. No sense problemes, pels altaveus del Camp Nou es tornen a sentir les alineacions en català. Als 80, el món immobiliari passà a dominar el club. Amb aquest suport JL. Núñez (1979-2000) va governar durant vint-i-un anys seguits. En el seu mandat es va mantenir la catalanitat del club a uns mínims. El seu successor Joan Gaspart (2000-2003), va aixecar mínimament aquest llistó només oferint classes de català als jugadors i prou.

Amb l' arribada de Joan Laporta (2003-…), amb una idea de país clara, s'enceta una nova etapa catalanista sense complexos. D'entrada va reduir les banderes espanyoles de l’estadi i La Masia al mínim obligat per llei. Va suprimir l’assemblea anual de penyes que es feia en espanyol "en atenció" als de fora. Va agrupar-les per territoris i així les penyes dels Països Catalans formen una unitat. Va fer que per primer cop, tots els contractes dels jugadors professionals es redactessin en català. A més, el Barça ha tornat a participar en campanyes cíviques com el Correllengua, el nou Estatut, el català a europa o les seleccions catalanes. La intenció de Laporta de voler que els jugadors haguessin de conèixer el català (només estan obligats per contracte a a respectar la llengua i els costums) va ser frenada per la pressió mediàtica espanyola.

Aquest darrer i altres dèficits dificilment es poden esmenar mentre el Barça jugui la Lliga espanyola. Es diu que si Catalunya fos independent el Barça quedaria ofegat en una lliga del principat. Això no seria així en canvi, si jugués en una lliga dels Països Catalans. A més, sense que Catalunya fos independent, el Barcelona podria apadrinar una lliga europea de clubs a banda de les federacions estatals. Ara mateix existeix el grup G-14 format pels clubs més poderosos d' Europa, però no sembla que aquests estiguin per la labor, ni que el Barça vulgui o pugui estirar-ne la corda. Així doncs, la gairebé plena catalanització del club pot ser que sigui el sostre que Espanya li permet al Barça, juntament amb la seva regeneració econòmica, actuament situada al segon lloc mundial.

Encara que l’aparença senyala doncs, que no es pot anar més lluny, les possibilitats del club resten obertes. Potser tard o d'hora altres equips sense problemes nacionals ens marcaran el full de ruta: superar les lligues estatals i dependre de Zurich o de Brusel.les. Mai més de Madrid. Com un nou Moisès, Joan Laporta deixarà el club a les portes de la terra promesa.

RAMON SERRA
Periodista i editor de www.radiocatalunya.cat


N.de la R.

Aquest escrit es fa fer abans del famós article d' Oleguer que va ser rebutjat durament pel president Laporta. El Barça no solament ha arirbat al límit de la catalanitat,s inó que ha començat a devallar pel pendent espanyolista. Amb els condicionaments econòmics i polítics d' ara no és possible la normalitat ni menys els miracles.





Informa: LLUITA



©2006 - RadioCatalunya.ca - Desenvolupat per Tirabol.cat