"El nacionalisme espanyol no té vergonya i nosaltres no tenim capacitat de resposta"
(Isabel-Clara Simó)
Per RAMON SERRA, editor
Estic completament d`acord amb les paraules d' Isabel-Clara: els espanyols no tenen vergonya de res i nosaltres ens perdem en victismes sense capacitat de plantar cara. El que ha passat amb TV3 al País Valencià és evident: el PP vol acabar com sigui amb el que faci olor de català no fos cas que alguns dels vots encara anessin a partits més extremistes. No hi ha més discussió. Fan riure les raons legals quan hi ha més de trenta televisions al País Valencia en la mateixa situació de TV3, però aquí no se´ls aplica la llei, la seva llei. Com va dir no sé qui, la llei només s' aplica als enemics.
De forma sorprenent, si és que algú es pot sorprendre d' alguna cosa, hi ha força silenci entre els partits del Principat. Un cop més els han agafat amb els pixats al ventre. Res més normal quan es passen la major part del temps preparant les pròximes eleccions i si sobra algun espai es per combatre les altres formacions. I el país? Què és això? Un diari de Madrid?
D' altra banda l' entronització de l' espanyolisme cada cop és un fet més normal entre la gent .Al País Valencià i a les Balears s´hi veuran més de trenta canals digitals en espanyol i cap en català, llevat de les engrunes dels canals autonòmics. I això es viu com d' allò més normal. En canvi rebre un canal en català, ni que sigui un, es com si fos una invasió. "A por ellos", deuen cridar els blavers.
En fi, la situació és ben clara. No cal que perdem més temps en teories. El que cal és cercar una solució al més aviat possible, sense perdre ni un minut. Dins d' aquest panorama tan poc reconfortant hem de saludar la idea de PP balear d' aconseguir un múltiplex que inclogui TV3, IB3 i Canal 9. Que el PP balear és germà del valencià no fa falta que ho jurem. Però també és cert que reconeix la unitat de la llengua i que de tant en tant fa coses positives com ara fomentar els cicles de cinema en català, participar a la Fira de Frankfurt o pagar un quota anual a l' Institut d' Estudis Catalans. Per tant, s' ha d' agafar aquesta proposta i la Generalitat ha de tenir valentia i dignitat per presentar-la a Madrid, encara que de moment sigui de forma discreta.o potser millor que sigui així. De fet encara no s' ha dit l' última paraula sobre les freqüències de la televisió digital.
Aneu,doncs,rebents cap a Madrid. No importa que ara mateix no hi vulgui participar la Generalitat Valenciana. En ocasions han esgrimit la falta de reciprocitat. Una excusa de mal pagador. Gens ni mica els importa la reciprocitat ni el " seu" valencià. Per tant, és hora que el Govern espanyol tingui un mínim de sensibilitat per la llengua i faci possible que les principals televisions públiques dels Països Catalans puguin veure´s a tot arreu. Si no és així, el PSOE serà còmplice del genocidi del català i també el Govern de Catalunya si no hi planta cara.
Ja em direu de què serveixen tantes teories sobre la independència si se´ns escapa de la mà una cosa tan elemental com la televisió. Ens hi juguem molt És que encara hi ha gent tan ruca que no ho veu clar? Ostres,tu! .
En una segona negociació, que pot ser simultània amb aquesta, s' ha d' aconseguir un altre múltiplex o un euroconnector, que ve a ser el mateix, per tal que les nostres televisions arribin més enllà de les fronteres estatals. El mateix problema que hi ha al País Valencià es repetirà a la Cataluinya Nord..Per fortuna allà hi ha gent més ràpida de pensament i d' acció que no pas a la Catalunya espanyola. Amb discreció, però amb fermesa s' ha demanat a París que hi hagi un múltiplex o un euroconnector que faciliti l' entrada pel cap baix de TV3 a la Catalunya Nord , mentre que aquest mateix euroconnector serviria perquè a tots els Països Catalans es rebés un canal en francès. La llengua francesa havia estat molt important a Catalunya fa uns anys. Ara gairebé no la parla ningú. Per això els francesos ho veuen bé i a més descarregaran la seva "mala "consciència en fomentar una llengua "regional" del seu Estat. Bingo!
Ja sabem que ara mateix a França pensar en una certa cooficialitat del català és somiar truites. Però després de les eleccions presidencials s' obrirà una mica l' aixeta. Per tant no s' ha de perdre ni una unça de poder a favor de la nostra llengua.I si també fiquèssim la televisió d' Andorra en el sac? Imaginació!
Aquesta idea ja la va tenir present Maragall amb la seva famosa euroregió. Ara es tracta de fer el mateix amb la televisió. Per raons de prudència--abans sóc català que periodista--no és el moment ara mateix d' avançar-ne més coses. Simplement vull expressar la necessitat de posar fil a l' agulla abans que no sigui tard. Sobretot els partits i entitats independentistes hi tenen una gran responsabilitat si és que són coherents amb les seves idees. Res de reciprociat amb el País Valencià com deia el conseller Tresserras. El conseller és un gran expert en comunicació, però no sap res de negociacions ni de guerrilles, perquè dos no es posen d' acord si un no ho vol.
La grandesa i la misèria de la situació és que la solució passa per Madrid, un cop més. No ens equivoquem de camí. Ara mateix no podem mirar cap al sud. Ens sortiran bé alguna vegada les coses? Ja tocaria .Això no obstant, , si vols que et toqui la loteria hi has de jugar. Com que això de la televisió en català és com la grossa de Nadal, s´hi ha de participar sense excuses. Demà serà massa tard. No podem passar-nos la vida teixint i desteixint com Penèlope.
©2006 - RadioCatalunya.ca - Desenvolupat per Tirabol.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada