UN 23 D' ABRIL CONTRA EL DECTRET DEL CASTELLÀ, A FAVOR DE LA LLENGUA i PER DEMANAR LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER MARAGALL

RadioCatalunya.ca"La veu independent dels Països Catalans"
Notícies
UN 23 D' ABRIL CONTRA EL DECTRET DEL CASTELLÀ, A FAVOR DE LA LLENGUA i PER DEMANAR LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER MARAGALL 12.03.2007 - 21:20
" Un 23 d'abril contra el decret de castellà2 Cal convertir la pròxima diada de Sant Jordi en un dia de lluita per la llengua, un dia contra el decret de la tercera hora de castellà a primària imposat pel govern espanyol, un dia per demanar, també, la dimissió del conseller Maragall
CARLES BONAVENTURA I CABANES.. Diversos membres del tripartit podrien encarnar en la seva persona la imatge de desorientació de l'executiu català. Un és Josep-Lluís Carod-Rovira, que fa setmanes ens volia convèncer que saber castellà és «una gran oportunitat per als catalans» –una gran oportunitat perquè la nostra llengua s'extingeixi, no?– i que poc abans deia en una ràdio que li semblaria fantàstic que els Jocs del 2016 es fessin a Madrid –uns jocs que segur que finançaríem des de Catalunya!–. Per un altre cantó, Joan Puigcercós també feia punts en el rànquing de despropòsits amb la seva hissada i arriada de bandera en temps rècord a Governació i, més recentment, amb les directrius sobre l'ús de la corbata. Sense oblidar-nos del conseller Saura i les seves idees sobre la legalització de tota mena de drogues i la seva constant minimització dels assalts en cases. De tota manera, crec que el conseller que més bé representa la submissió d'aquest govern, la seva anacionalitat i el seu menyspreu pels senyals d'identitat propis de Catalunya és Ernest Maragall. Ja sabíem que la família Maragall no tenia precisament gaire devoció pel fet nacional català, per la nostra llengua, pels nostres símbols i pel nostre imaginari col·lectiu, però, per si en quedava algun dubte, el decret de la tercera hora de castellà a primària imposat pel govern espanyol ens ha fet conèixer l'autèntic Ernest Maragall; ens ha permès confirmar quines són les seves fidelitats, evidentment no pas amb la llengua catalana sinó amb el govern del PSOE i la ministra del ram. Declaracions de l'estil: «La tercera hora de castellà és necessària perquè vaig constatar que uns nois d'Olot tenien dificultats per fer una presentació pública en castellà» –el castellà dels joves catalanoparlants d'Olot el preocupa, però no diu res dels milers d'adolescents que passen per escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona i que en surten sense saber amb prou feines articular quatre paraules seguides en llengua catalana–, o «No em conformo amb el nivell actual de la llengua castellana dels nois i noies de Catalunya» –el seu nivell de català, en canvi, sembla que el deixa del tot indiferent–; però encara n'hi ha més: «Seria positiu que els joves comencessin a estudiar castellà una mica abans» –i si fent això ens carreguem la immersió lingüística en català tampoc passaria res, no? També podríem reproduir el titular de portada d'un diari espanyol sempre bel·ligerant amb Catalunya que, arran d'aquesta polèmica, va destacar una declaració del conseller en qüestió: «En algunes zones de Catalunya no cal la immersió lingüística» –algú li ha explicat, a aquest home, que el que aquí anomenem immersió lingüística és de fet el que fan totes les escoles de tots els països normals d'arreu del món: ensenyar en la llengua pròpia del país?–. O quan, emulant Jaume Matas, el president del PP de les Illes, va deixar anar: «Jo aposto per una Catalunya trilingüe» –evidentment, tant a l'un com a l'altre, tot el que sigui minimitzar el català ja els va bé. Però continuem amb més declaracions de l'honorable conseller d'Educació: «Estic a favor de l'increment d'hores de castellà perquè això permetrà que es consolidi com a llengua d'ús general» –és que potser algú dubta del grau de consolidació del castellà a Catalunya?–, o encara més: «La tercera hora de castellà a primària no posa en perill el bilingüisme a Catalunya» –i tant que no el posa en perill, sinó que el consolida; d'això ens queixem precisament, que el bilingüisme amenaci la supervivència del català. Si a tot això hi afegim que el senyor Ernest Maragall va amenaçar de dimitir si es feia marxa enrere en l'increment d'hores de castellà a primària, perquè no podia anar en contra dels seus «principis»; que va ser capaç de trucar a Catalunya Ràdio per fer-los saber que no li agradava com havien enfocat el tema del decret de castellà –si això no és una coacció ja em direu què és– i que va insistir fins a cansar-nos que el recurs que al cap de molt temps de pensar-s'ho va decidir interposar el govern català contra el decret no era per «l'augment del castellà», sinó per una simple «qüestió competencial», no em queda cap dubte a l'hora de fer una crida a la societat catalana a convertir aquesta diada de Sant Jordi en un dia de lluita per la llengua, un dia contra el decret de la tercera hora de castellà a primària, un dia per demanar, també, la dimissió del conseller Maragall. Informa: EL PUNT
©2006 - RadioCatalunya.ca - Desenvolupat per Tirabol.cat