RAMON SERRA
En aquest temps de grans avenços tecnològics resulta que Catalunya i el País Valencià han de viure separats televisivament parlant. Però els canals espanyols poden envair les nostres ones com si res. Tal és el cas de Telemadrid /Sat que es pot veure per satèl.lit de casa estant. Per això ho vaig aprofitar per veure el programa d' ahir al vespre "Ciudadanos de segunda". No cal ser molt llest per veure que aquests " Ciudadanos de segunda" són els qui parlen en espanyol a Catalunya,segons la seva versió.
Com a aperitiu aquesta televisió ens va oferir un reportatge sobre un embassament fet en aquella comunitat fa molts anys. Aquesta obra que va costar un potosí i que fou construïda per presoners resulta que no va poder entrar mai en funcionament per les filtracions que hi havia a les aigües. Real com la vida mateixa, com si fos un sainet madrileny. Un bon aperitiu per mostrar la invalidesa dels enganys.
En canvi el programa que ens interessa no va ser cap sainet : va ser una vomitada contra tot el que es fa en català, especialment en l' ensenyament. La conductora del programa no va mai perdre ni una sola oportunitat per advertir-nos de la persecució del castellà a Catalunya, de l' imposició del català i de la discriminació i racisme contra els espanyols. Mai no va deixar cap escapatòria al dubte, perquè la persecució es va estendre també a les institucions, justícia, comerc, oci, etc. Era curiós veure imatges de rètols només en català a Barcelona com si d´una pel.lícula de ficció es tractés. Per un moment vaig pensar que seria bonic viure en una ciutat on tot fos en català com el que ens presentava Telemadrid. Amb tot, s´ha de dir que a diferència d´altres programes de televisió o de ràdio on només hi ha presència de gent espanyola o de catalans renegats ahir van obrir el ventall a les opinions catalanes, tot i que aquestes van tenir menys temps per expressar-s´hi i al final de les quals sempre hi havia una postil.la de la conductora que sempre escombrava cap a casa.
Com és lògic, l' ensenyament va ser l' objecte principal de les ires i denúncies. Es nota que feia molt de temps que havien escorcollat a tort i a dret les nostres escoles perquè fins i tot van anar a cercar-ne una a Badalona on una circular demanava que es catalanitzessin els noms estrangers dels alumnes. . Naturalment la càmera va entrar a moltes escoles on, segons ells, el castellà hi era absent. En aquesta tasca contra els infidels catalans va destacar Francisco Caja, un dels anticatalanistes més grans que tenim. Aquest senyor fa més de quaranta anys que viu aquí i mai no s´ha dignat a parlar en català, tot i ser professor de la Universitat. Això només pot passar en persones que són espanyols o que tenen els cargols de la intel.ligència una mica fluixos. En aquest cas potser les dues coses van juntes.
Caja va afirmar que havia necessitat un escorta per protegir-se de les agressions catalanistes. Precisament ell que va estar condemnat judicialment per una agressió a la Universitat. Quin angelet! Entre altres bestieses va assenyalar que aquí s' obligava els nens a jugar en castellà als patis. Per demostrar-ho es van fer sortir uns nens que afirmaven d´alguna manera aquesta acusació. Llàstima que van sortir amb el rostre tapat per les càmeres. Una declaració que passarà amb tota impunitat i que és una gran mentida. El cinisme d' aquest "professor" és tan gran que també va testimoniar que a la universitat prefereixen tenir de professor un becari amb nivell C de català que no pas un Nobel que no sàpiga català. I es va quedar tan ample. Ens agradaria conèixer quants professors fan les classes en altres llengües que el castellà a les universitats espanyoles.
La persecució del castellà es veu que arriba al món de la justícia. Un magistrat va dir que tot això del català era per reforçar el nacionalisme català que oblida que Espanya és una unitat judicial ---no fa falta que ho juri!-- i que " a la gente sólo le importa que resolvamos sus problemas sea en catalán,en mallorquín o en valenciano". Haurà cobrat aquest home per fer cursos de perfeccionament lingüstic? Perfeccionament dels mètodes espanyols,és clar.
Un altra bufó que no podia faltar va ser Boadella, que va parlar en un castellà engolat i amb un accent castís. Es veu que això de fer teatre a Espanya fa rajar la mamella i,per tant, fa canviar fins i tot la fonètica.. Com és normal va confirmar les pallassades de sempre i a més es va afegir a la croada contra els Països Catalans. Es veu que a la dreta li sembla que ara pot explotar bé aquest terme. El programa va mostrar imatges del Correllengua al Camp Nou i sobretot el mapa del temps de TV3, el mapa dels Països Catalans. Per a Boadella són les ànsies d "imperi" del nacionalisme català que fa que es parli del temps a València i no a Saragossa. O sigui que si TV3 parlés del temps a Saragossa aleshores seria un televisió normal i no imperialista.Tot queda clar, massa. Com deia aquell castís, un no-nacionalista és un nacionalista espanyol. Això sí, Boadella va criticar amb pena que a Catalunya se li feia el boicot i que no pot actuar aquí. Doncs, quina sort: Roma: no paga els traïdors i esperem que els catalans tampoc.
Un tercer personatge clau en el programa va ser un canari --no un ocell, sinó una persona de Canàries, encara que a Espanya hi ha molts "pájaros"--aquell que va fer vaga de fam perquè no s`escolaritzava en castellà a la seva filla a Sitges No li recordo el nom, però tant se val. Aquest senyor va exigir que volia l' escola en castellà "porque estamos en España". "! Olé tu madre!" Jo em pensava que amb la vaga de fam ja s´havia mort i que, per tant, que al cel sigui. El cel de la COPE. Però es veu que va deixar-se de romanços i que no ha volgut morir per l' espanyol ni per "El Mundo", el gran patrocinador del vodevil. En canvi vol matar la llengua dels altres.
Podríem citar un altre testimioni, el d' una senyora italiana que va blasmar, no faltaria sinó, contra l' ensenyament en català "porque Catalunya no es un Estado". I tant que no ho és! Va ensorrar--venir-se avall com es diu ara en catanyol i així ens entendrem tots--els països plurilingües i va deixar entreveure que podria anar-se´n de Catalunya. Doncs a veure si és veritat! D´ocupants ja en tenim prou amb els espanyols.
"Ciudadanos de segunda" no podia passar per alt les sancions als comerços que no retolen almenys en català. Segons el programa es sanciona per retolar en castellà quan mai no ha passat. Només hi ha sancions si no es retola almenys en català.I encara que sembli el mateix és molt diferent. Va parlar l' amo de l' Orxateria Valencia que havia estat sancionat i un comerç xinès. Tots dos van estar molt prudents i van dir que acceptaven el que volia la Generalitat. No hi van trobar carnassa ni res per fer bullir el "cocido madrileño" contra la llengua.
En fi, escric de memòria i segurament m' han passat per alt altres personatges pintorescs que acoloreixen aquest programa televisiu com si fos d' Arniches o de Larra,dos grans costumistes madrilenys. Però també he dit que hi van intervenir alguns catalans per dir-hi la seva. Destacar que els portaveus de la CAL i de la Plataforma per la Llengua van enraonarr sempre en català, tot i que semblaven declaracions fetes més pensant en el públic d´aquí que no pas en el d' Espanya. En destaco sobretot dos homes:Mikimoto i Joel Joan.
Mikimoto es va expressar en castellà. No li ho retrec pas pensant que ho feia per a un programa espanyol. Mikimoto va dir clarament i amb gestos expressius que els qui no volen, pel cap baix, entendre el català val més que toquin el dos, perquè ell no està pas disposat a canviar de llengua. Es va mantenir en la constitucionalitat del català, en l' obligació de tothom d' entendre el català, segons l' Estatut, i va escenificar que ell només era català i que la seva nació és Catalunya. "No sóc cap persona estranya--marmolà--ni sóc un dimoni amb cua i banyes.. Espero no haver comès cap delicte per dir això"
Més contundent va ser encara Joel Joan que es va mostrar indignat pel reportatge. "Que cony l´importa a Telemadrid el que passa a Catalunya"? es preguntà. Joel Joan va significar que ja estava tip de no poder parlar en català en aquest país que no s' expressava ara en castellà no perquè no el sapigués sinó per posar les coses en el seu punt. Només va pronunciar unes paraules iròniques en castellà per si algú es pensava que era qui sap què. Joel Joan va apuntar que les unions han de ser lliures i de la mateixa manera que Espanya ha entrat lliurament a Europa convindria que es fes un referèndum d' autodeterminació a Catalunya per aclarir el futur amb tota la llibertat del món.
Han estat, doncs, dues declaracions valentes que han servit una mica de contrapunt a tot un programa sectari. És una llàstima que el programa no s' hagi vist a Catalunya. Una llàstima perquè molts d´ aquests catalans dubitatius, cagadubtes, que tant abunden en aquest país s´haurien convençut que amb Espanya no hi ha ni hi haurà mai cap mena de diàleg.Cap ni un.
A final del programa, la periodista es va preguntar:" en Catalunya,¿catalán o español?"
La resposta és ben fàcil: o som catalans o som espanyols No hi ha cap més alternativa
Gràcies, doncs,T elemadrid per fer-nos reafirmar en les nostres opinions. Quina pena que no pugueu arribar a totes les llars catalanes. Amb programes com aquest si fos al nostre abast us deixaríem de bon gust la freqüència que aquí tenim de TV3 sense cap mena de reciprocitat. Faríeu més per la independència amb un programa que no pas cent programes de Televisió Espanyola de Catalunya, altrament dita TV3. Informa: REDACCIÓ
©2006 - RadioCatalunya.ca - Desenvolupat per Tirabol.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada