"Quan tot just tot sembla que s' acaba hem de tornar a començar"
(Martí Pol)RAMON SERRA, editor No tenin ni un minut de treva. En la selva espanyola sempre s' imposa el més fort. Nosaltres tenim prou feina per defensar-nos amb poques possibilitats d' avançar amb certa tranquil.litat. Cal tenir sempre les eines esmolades sense esperar que arribi el juny. La falç i el fusó sempre han d' estar a punt. Els últims dies ho hem vist ben clar : mentre el Parlament s' esbatussava després de la calçotada de l' autodeterminació , al País Valencià es vivien--i es viuen--hores dramàtiques davant el possible tancament dels repetidors de TV3 amb l' excusa de l' "alegalitat". Qualsevol excusa és bona. La llei serveix per aplicar-la als enemics. I en això els del PP en són uns grans mestres. El bo del cas és que no és tot el PP, però sí essencialment el PP de València ciutat. Hem vist com ajuntaments del PP del País Valencià -- o de la Comunitat Valenciana si ho voleu en termes legals-- el PP de les Balears o el mateix PP de Catalunya són contraris al tancament de TV3. Unes esquerdes que poden anar d' allò més bé per tal no solament d' evitar-ne la ruptura sinó d' aconseguir que els principals canals públics de televisió del nostre àmbit lingüístic dins de l' Estat arribin a tot arreu. Ha calgut aquesta gran agressió a la llengua i cultura per tal que la societat civil reaccionés de forma airada i després els polítics s´hi han apuntat. Sembla que fins i tot el PP valencià ha baixat del ruc i ha obert les portes a l' esperança, a la reciprocitat de les emissions. Quan fa unes setmanes la Federació Ramon Llull va exposar la situació dramàtica a Barcelona se´ns va caure l' ànima als peus i més quan en els primers dies vàrem veure poques reaccions. Per fortuna al País Valencià hi ha un home de la talla d' Eliseu Climent, ben secundat per Acció Cultural , que va moure cel i terra per evitar la consumació d' aquesta nova agressió que podia acabar amb el nostre mercat lingüístic televisiu. Les noves tecnologies obren sortides a llengües com la nostra sempre amenaçades per Estats poderosos amb intencions genocides. Però les noves tecnologies a mans dels poders enemics poden acabar amb mil anys d' història en un tres i no res. A més, la globalització i la immigració descontrolada són factors que no ens ajuden gens ni mica. En aquestes circumstàncies el Govern de Catalunya hauria de treure forces per intentar salvar uns mínims. Penseu que no es tracta pas ara mateix d' aconseguir una igualtat televisiva entre el castellà i el català. Es tracta simplement de la supervivència: exigir que TV3, Canal 9 i IB3, al marge dels seus continguts prou discutibles, arribin de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El cas de l' Alguer per desgràcia ens cau lluny, tot i que amb imaginació alguna cosa es pot--s´ha--de fer. Doncs bé, amb l'entrada de la televisió digital tindrem uns trenta canals espanyols, uns quants autonòmics i alguns de locals. En el millor dels casos veurem un terç dels canals en català. Els fets són prou greus i més quan el Parlament es perd en discussions sobre el sexe dels àngels. Els polítics s´han mogut per la forta pressió social.I s' ha de dir que els uns i els altres han intentat fer la feina fins al punt que el mateix Congrés dels Diputats va aprovar una moció demanant la reciprocitat de recepció dels nostres canals en els nostres territoris. Tots els grups, tots, hi van votar a favor, excepte el PP que un cop més ha quedat ben retratat, com sempre. Tot això acompanyat de protestes i recomanacions per part dels principals agents cívics, entre ells el de l' Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha demanat un " intercanvi entre les televisions de les diferents variants que comparteixen un mateix sistema lingüístic". Una declaració prou embolicada, però que els circumstàncies actuals ens sembla correcta. Qui fa el que pot no està obligat a més. Després de tot aquest rebombori, el PP valencià ha obert les portes a una reciprocitat sempre que el ministeri d' Indústria n' assigni les freqüències i que TV3 desi el terme País Valencià i faci servir el terme legal de Comunitat Valenciana. Veurem ara la reacció del ministeri, tot i que el català Clos no ha obert mai la boca durant el conflicte. Per fortuna, la vicepresidenta del Govern espanyol De la Vega ha dit que el govern sempre manté els compromisos en referència a l' acord verbal que Montilla tenia amb Acció Cultural quan era ministre d' Indústria. Si hem de fer cas d' altres precedents no ens hauríem de creure res, però ara hi ha molta gent implicada en aquest cas. Per tant, sóc optimista. Quina és la fòrmula? Ja es veurà. Podrien obligar que TV3, IB3 i Canal 9 ocupessin alguns dels seus nous canals que els correspon en la televisió digital amb aquestes altres televisions germanes. En el cas de Catalunya en són vuit i ja té decidit què hi farà des de fa temps. O sigui que en el cas de TV3, per exemple, IB3 i Canal 9 ocuparien dos canals dels vuit que s' ha previst que tinguin altres sortides.No sembla pas que en seria la millor solució. En canvi s' hauria d' intentar tenir un múltiplex a part. L' Estat espanyol té l' obligació de fomentar les llengües cooficials i no es just que tot s´ho emporti el castellà. Però si no se´ls posa entre l' espasa i la paret no farà res. Com sempre. Ara arriba l´hora de la veritat després de passar anys i panys sense cap solució més enllà de les bones paraules. Que no s' hagi previst tot això demostra que la classe política catalana moltes vegades caça papellones. Al capdavall Espanya no mourà n un fil si no hi ha pressió. Es una veritat evident. I com que el llegir no ens ha de fer perdre l' escriure cal plantejar ara mateix i sense embuts la recepció dels nostres canals també a la Catalunya Nord. Ja n´hem parlat moltes vegades si bé la prudència ens havia aconsellat ser-ne discrets. D' aquí ve la necessitat que aquets múltiplex o un altra arribi a la Catalunya Nord. França no ho veu pas amb mals ulls,si a canvi un canal en francès arriba aquí. Ja és molt que França no s´hi oposi. Però el primer pas important s' ha de fer des de la Catalunya espanyola estant no sigui que salvem ni que sigui mínimament ---només mínimanent: no ens cansarem de repetir-ho--- la recepció d´uns canals mínimament en català a tots els Països Catalans compresos dins de l' Estat--i no al preu d' oblidar la Catalunya Nord, on els esforços per recuperar la llengua són notables. No podem deixar-los de la mà de Déu ni que siguin moneda de canvi. Curiosament ningú no parla de la Televisió d' Andorra. El grau d' alienació és tan gran que ningú no s' ha preocupat de rebre la televisió de l'Estat germà i en canvi ens obrim de cames per rebre televisions espanyoles i espanyolistes. En un altre pla resta saber si Punt 2 o Canal 33 entraran en aquest paquet o bé en resten fora. La qüestió no és pas baldera com tampoc no ho és que les principals ràdios públiques de les nostres autonomies també tinguin caràcter de reciprocitat en els dials. Com es pot veure hi ha molts factors en joc. En hi juguem l' espai televisiu, gairebé la unitat de la llengua, la consciència psicològica i la unitat de mercat. Un mercat de catorze milions, bé que compartit amb l' espanyol i el francès, és un mercat molt llaminer i imprescindible per assegurar-ne uns mínims per a la nostra llengua i cultura. Uns mínims sense els qual hi hauria poques esperances de supervivència. En fi, hi ha gent més capacitada i sobretot amb més poder que nosaltres, però cal posar fil a l' agulla immediatament i moure totes les peces d' aquest trencaclosques. Ho repetirem les vegades que faci falta. Contra el silenci, la indignitat i el passotisme, acció. Acció,acció i més acció. Recordarem un cop més que durant el franquisme ens pensàvem que la democràcia--la democràcia espanyola,ai!--ho solucionaria tot. Ben aviat vàrem sortir d' aquest error. Per això van decidir fer aquelles coses que no podia fer la Generalitat . Més endavant com que la Diputació Quatriprovincial s' havia acomodat i era poruga es va veure la necessitat de fer coses sense ella. I en l' última dècada, talment com passa a les Illes i al País Valencià, hem vist la urgènciat d`actuar malgrat la Generalitat o en contra d' ella si s´escau. La situació és la que és i només una societat forta, unida i agressiva pot fer girar la truita com s' ha vist ara o també en el tema de l' aeroport o de les rodalies de Renfe.
Voldríem, doncs, mantenir l' esperança en aquest llarg viatge cap a Ítaca. Com diu el poema, són més importants les aventures del viatge que arribar-hi. Ara mateix som dins d' aquesta nau i iniciem una travessia molt important, el primer gran trajecte: el de les televisions Bon viatge!
©2006 - RadioCatalunya.ca - Desenvolupat per Tirabol.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada