Fa certa mandra protestar i rebatre manifestos quan no són rigorosos amb la realitat. Pel tuf que destil.len, es qualifiquen per si sols. En resposta a aquest darrer “manifiesto” impulsat i signat per uns autoanomenats intel.lectuals, cal destacar-ne la ridiculesa que representa que algú es preocupi que una llengua amb 450 milions de parlants estigui tan preocupada pel mal que li pot fer una que, la parlen a tot estirar, 7 milions de persones. Qualsevol “intel.lectual” d´aquests signants, hauria d´estar preocupat perquè la llengua minoritaria fos la protegida.
Des de l´Associació, apuntem també, que trobem a faltar la veu de molta gent no catalana, del món de la cultura, empresaris, d´altres àmbits, etc., que treballen a Catalunya sovint i força i potser fins i tot arrelats al territori i per tant coneixedors de la realitat, fent-se sentir sobre el suposat problema idiomàtic a Catalunya.
Cal dir-ho clar: a Catalunya es pot viure les vint-i-quatre hores del dia en castellà. Però a Catalunya, viure exclusivament en català no és possible.
_________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada