EL CATALÀ NO ÉS UNA LLENGUA ESPANYOLA: ÉS SIMPLEMENT CATALANA

"Manifest contra la diversitat lingüística"

MARC ARTIGA

Últimament, els atacs del nacionalisme espanyol són tan seguits i sonats que arriben a sobreposar-se. La victòria de la selecció estatal de futbol ha produït tal exaltació espanyolista, que un nou manifest en contra de la diversitat lingüística ha passat gairebé inadvertit. Tanmateix, cec que és útil aturar-se un moment a valorar què diu aquest Manifiesto por una lengua común (que contra el que es podria pensar, no es refereix a l´esperanto o l´anglès, sinó al castellà).

"Totes les llengües que es parlen a l´Estat són igualment espanyoles (...)." el català és espanyol? I el que es parla a Biarritz i al Vallespir, són català i basc "francesos"? El català és una llengua francesa, espanyola i italiana "alhora"? Quin disbarat! És catalana i prou.
"(...) Però només una d´elles és comuna a tots (...)." Per milions de persones a l´Estat espanyol (milions!) la "seva" llengua és una altra. Ni és comuna a tots els habitants de l´Estat ni és l´únic estat on es parla. Per què tantes ganes d´equiparar dues coses diferents? D´altra banda, el dia que tots parlem anglès i esdevingui llengua coneguda per a tothom, faran un altre manifest i el defensaran tan aferrissadament per què és "comuna"?

"Només una d´elles -el castellà- gaudeix del deure constitucional de ser coneguda i de la presumpció conseqüent que tots la coneixen. És a dir, hi ha una asimetria que no implica injustícia de cap mena." Molt bé! Han descobert una asimetria en els drets i deures lingüístics que no suposa cap injustícia; que ens ho expliquin. Ni a la Constitució espanyola ni a l´Estatut es declara l´obligació de conèixer el català. El castellà, en canvi, sí. Asimetria sense injustícia. Perfecte.

"Comptar amb una llengua política comuna és una gran riquesa per a la democràcia, encara més si es tracta d´una llengua amb tant arrelament històric en tot el país i amb tanta vigència en el món sencer com el castellà". Aquí mostren la seva prepotència i prejudicis; com si la resta de llengües no fossin igualment respectables, amb una història igualment preciosa. A més, l´argument els surt al revés: precisament perquè el castellà el parla tanta gent no li cal protecció. Precisament perquè el català no el parla tanta gent necessita protecció. Traient pitrera se´ls veu el llautó.

"És lògic suposar que sempre hi haurà molts ciutadans que prefereixin desenvolupar la seva vida quotidiana i professional en castellà, tan sols coneixent la llengua autonòmica suficientment per a viure cortesament amb els altres [¿?] i gaudir en la mesura del possible de les seves manifestacions culturals." Si saps dir "bon dia" ja saps tot el català que cal; sobretot, no cal que t´esforcis a poder mantenir una conversa -això és només per autòctons- i ni tan sols per a tots!
"Decretar la llengua autonòmica com a vehicle exclusiu i primordial d´educació o de relacions amb l´administració pública són imposicions abusives que afecten especialment les possibilitats laborals o socials dels més desfavorits, retallant les seves alternatives i la seva mobilitat." Ara intenten fer veure que són d´esquerres! Com si el fet de només conèixer el castellà oferís més possibilitats a la gent desfavorida; com si el desconeixement de la llengua catalana fos un avantatge per a les classes baixes; es nota que són "intel·lectuals" que valoren el saber per sobre la ideologia.

Bé, aquestes són les "premisses" que posen, i a partir de les quals dedueixen les seves tesis: que el castellà és l´única llengua que cal suposar a qualsevol habitant de l´Estat, i que, per tant, tot ha d´estar com a mínim i, si pot ser, "només" en castellà: educació, administració, rètols, política...
Suposo que aquests enemics de la diversitat lingüística no s´han preguntat perquè malgrat totes aquests "injustícies i imposicions" el català cada cop es parla menys... evidentment, això no interessa. Ells es curen en salut dient que "són els ciutadans els qui tenen drets lingüístics, no els territoris ni molt menys les llengües". Així si una llengua mor, mala sort; ella no te dret a existir. Allò important són els drets dels individus, concretament dels castellanoparlants, és clar. Dels drets dels catalanoparlants no en diuen res. Ni nosaltres ni la nostra llengua no tenim drets, només ells i la seva. Asimetria sense injustícia. Fantàstic.

Qui creia que amb la mort de Franco s´acabaria la persecució lingüística es va equivocar de totes, totes. L´aniquilació premeditada va començar amb la censura i traducció d´obres del segle XVI i segueix plenament vigent avui dia. Volen assassinar la nostra llengua, d´això no us n´ha de quedar cap dubte. Nosaltres caldrà que ens defensem amb la nostra millor arma, aquella que ha suportat segles i segles d´opressió i d´injustícies: usem el català.


Informa: L'ACCENT