Escric per sortir de l’armari.
Sóc guiri i independentista.
Sóc anglès de naixement,
porto vuit anys vivint
a Catalunya i estic
convençut que aquest país
seria millor ambEstat
propi. He arribat a aquesta
conclusió vivint el procés
estatutari, les mentides
sobre la llengua, el nacionalisme
radical i ofensiu de
l’Espanya de la Constitució,
la profunda ignorància dels
espanyols sobre la història
pròpia, el robatori sostingut
disfressat coma solidaritat,
i ara aquest proclamat
dret, en ple segle XXI, a la
ignorància monolingüe.
Sent anglès puc comparar
les actituds dels anglesos
envers Escòciaambles dels
espanyols envers Catalunya,
i aquí es veu realment
la diferència. Al Regne Unit,
la mateixa reina parla d’Escòcia
com a gran nació, i a
ningú li sembla estrany. Escòcia
té seleccions esportives
pròpies i banc propi, i
ara que faran un referèndumper
decidir si volen la
independència, l’actitud
dels anglesos, fins i tot dels
conservadors unionistes, és
que si ho fan lliurement i
democràticament, no passa
res. Quanta diferènciaamb
la immadura i reaccionària
Espanya. Per tot plegat, vull
la independència del país
onm’hefet lavida i d’onno
pensomarxar. Així surto de
l’armari i voldria, si empermeteu,
fer servir les pàgines
d’aquest diari per demanar
a altres nouvinguts
que tenen la mateixa opinió,
de qualsevol origen,
que comparteixin parers i
experiències en aquesta
adreça electrònica: nouscatalans@
gmail.com.
MathewBarton
L’Argentera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada