Una passa més

Ja som en setmana olímpica. Pequín es converteix en el centre de totes les mirades, tant dels aficionats de l’esport, com dels polítics, els defensors del medi ambient o dels drets humans. Ningú no dubta que aquesta vegada, hi ha molt més en joc que les medalles que es repartiran en les 41 modalitats presents a Pequín.

Dimecres ja començarà l’acció, amb partits de les rondes preliminars de futbol femení, però la primer gran imatge que ens arribarà de la capital xinesa serà la cerimònia d’obertura. El Niu d’Ocells acollirà divendres els representants de 205 Comitès Olímpics Nacionals. Dels 639 esportistes xinesos fins a equips com Nauru, Togo o Guinea –amb un sol representant- l’esport mundial hi serà representat. Però no en tota la seva riquesa.

En 18 modalitats, els catalans ens podrem sentir representats. Nosaltres també serem Pequín, si bé encara no sota la nostra pròpia bandera. I això que, hores d’ara, ningú no pot dubtar de la potència de l’esport català. En hoquei herba, natació sincronitzada, tennis, vela o gimnàstica artística, homes i dones formats a casa nostra tenen la glòria a tocar, però a alguns no els deixaran celebrar-ho com volen.

El president del Comitè Olímpic Internacional, el belga Jacques Rogge –que estiueja a Cadaqués- ja es va afanyar a demanar als esportistes que s’abstinguin de fer declaracions no esportives durant els Jocs. El que més preocupa és que hi hagi crítiques contra el govern xinès per assumptes com els aldarulls del mes de març al Tibet. Ja durant el relleu de la torxa s’ha intentat minimitzar les protestes, com va passar el 1992 amb la famosa campanya del “Catalunya is not Spain”. Però, de retruc, això també deixarà sense veu aquells esportistes que vulguin mostrar-se favorables a un reordenament del mapa olímpic que doni cabuda als països sense Estat com el nostre.

De moment, ens haurem de conformar de seguir dia a dia les evolucions dels esportistes catalans, a l’espera que el somni de tenir seleccions pròpies –i fins i tot un Comitè Olímpic Nacional reconegut- es faci realitat. De moment no ens deixen, però ja som presents a Pequín per demostrar el que valem. Per fer junts una passa més cap a l’oficialitat. Junts l’acabarem portant.