Bandera de l’Estat Català o de la República Catalana proclamada per Macià el 14 d’abril de 1931 a Barcelona

Disseny i significació
El seu origen data d’inicis del segle XX i hom en considera Vicenç Albert Ballester com el creador o l’inspirador. Nasqué de la fusió dels quatre pals tradicionals amb el triangle amb estrella del tipus que tenia la bandera de Cuba, país on Ballester hi residí temporalment i n’admirà la seva lluita contra l’Imperi espanyol.
Els colors tenen la mateixa simbologia que els dels ideals de la revolució francesa, posteriorments adoptats a la bandera dels EUA i finalment a la cubana. El triangle blau representa el blau del cel – la humanitat – on al bell mig hi llueix l’estel blanc de la llibertat.

Precedents: La Unió Catalanista, La Nova Catalunya i l’estelada romboïdal
Versió primigènia de l’estelada, datada el 1908 i fotografiada a París a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana
Versió primigènia de l’estelada, datada el 1908 i fotografiada a París a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana
Del 1904 data el primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya. Es tracta d’un segell commemoratiu de la presa de possessió per part de la Unió Catalanista del Pi de les Tres Branques.
Al 1906, un cop finalitzada la Guerra d’Independència cubana, es va crear a Santiago de Cuba el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja s’hi podia veure la primitiva versió d’una estelada, on al mig de la senyera catalana hi apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle.
Al 1908 correspon el primer disseny de l’estelada que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un rombe al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila qui en 1922 adoptà l’estelada tradicional, símbol inequívoc de la bandera de l’independentisme català.

Els Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial
Hom considera que els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial portaren aquesta primigènia senyera estelada romboïdal als caps de batalla europeus. Llur objectiu era el de difondre la causa de Catalunya i lluitar per la llibertat dels pobles, lluita que identificaren amb el bàndol dels aliats. La tasca de difusió de la seva lluita correspongué al Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans

Naixement de l’estelada: 1918, el Comitè Pro Catalunya
Document més antic en què apareix l’estelada. Datat l’11 de setembre de 1918, reclama la revisió del Tractat d’Utrecht, editat pel Comitè Pro Catalunya
Document més antic en què apareix l’estelada. Datat l’11 de setembre de 1918, reclama la revisió del Tractat d’Utrecht, editat pel Comitè Pro Catalunya
Segell dedicat a la Societat de Nacions editat probablement pel Comitè Pro Catalunya
Segell dedicat a la Societat de Nacions editat probablement pel Comitè Pro Catalunya

L’estelada amb el seu disseny definitiu naix l’any 1918, fruit de la voluntat de crear un símbol potent i de referència pel catalanisme radical a través de Vicenç Albert Ballester, que dissenyà o inspirà la senyera estelada.
Un cop signat l’armistici de la Primera Guerra Mundial i seguint la Llista dels 14 punts de Woodrow Wilson, es crearen nous estats a Europa: República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Armènia, Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia.
Uns joves de la Unió Catalanista pertanyents al semiclandestí Comitè Pro Catalunya, del qual n’era president Vicenç Albert Ballester, volgueren prosseguir la labor del Comitè de Germanor que recolzava els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial i explotar el moment polític internacional per tal que Catalunya assolís la construcció d’un estat propi.

La primera fotografia on apareix la bandera és en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí L’intransigent, on es reproduïa una foto d’uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes a Montserrat.
Seguint aquesta línia, i amb data 11 de setembre de 1918, es posa en circulació un document editat probablement pel Comitè Pro Catalunya on es reclama la revisió dels Tractat d’Utrecht.
Amb consonància amb aquest document, el Comitè Nacional Català també edità un document bilingüe en àrab i català i datat l’octubre de 1919, on es donava suport a El Raisuni, un dels dirigents del Marroc revoltat contra Espanya.
Finalment, datat l’any 1919, s’edita un segell sense valor postal dedicat a la futura Societat de Nacions, on també apareix una estelada.

Bandera de combat
La quadribarrada tradicional els quedava curta al costat de l’espanyola que la neutralitzada ideològicament. “L’estelada” en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.

Difusió i consolidació
L’any 1922 Francesc Macià l’adoptà per l’organització armada que havia creat, Estat Català. El ressò de les accions armades de la sub-organització d’Estat Català, Bandera Negra, contribuïren a popularitzar-la éssent anomenada estelada d’Estat Català. Aquesta estelada fou la utilitzada pels militants de Bandera Negre que van intentar atemptar contra el rei espanyol Alfons XIII el 1925, i pels d’Estat Català que intentaren alliberar Catalunya per les armes el 1926 durant els Fets de Prats de Molló.
L’article 3r de la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada a l’Havana el 1928, proclamava que: La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d’un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.
L’any 1931 Francesc Macià fundà Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat Català) la mantingueren com la bandera del partit, així com les altres organitzacions i partits separatistes: Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols! i Estat Català.

El mite: la República Catalana de 1931 i els Fets d’Octubre del 1934
Fou l’estelada la bandera que onejà quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931, així com també ho fou el 6 d’octubre de 1934 durant la proclamació de l’Estat Català a Barcelona, Vic, Igualada i altres capitals de comarca.

Bandera de guerra
L’estelada també estigué present al front de guerra durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939. Tot i no ser-ne la bandera reglamentaria, la portaven en el Regiment Pirinenc Núm. 1, la 556 Brigada mixta i la 132 Brigada Mixta (antiga Columna Macià-Companys), així com en la Columna Volant Catalana que participà en l’intent de conquerir Mallorca per la República.

Bandera de resistència
El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 durant la dictadura franquista, utilitzà indistintament la quatribarrada tradicional o l’estelada, mentre els seus militants col·laboraven amb la resistència francesa i els serveis secrets britànics i polonesos per lluitar contra les tropes ocupants.