Ciumarrans i ppers contra el català

Unes 4.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 5.000, segons els organitzadors, han participat aquest diumenge a Barcelona en una manifestació pel bilingüisme, a favor de l'ús del castellà a l'escola i contra la immersió lingüística.

Convocada per Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's), la marxa ha transcorregut entre la plaça d'Urquinaona i la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Presentat per l'actor Toni Cantó, l'escriptor i periodista Arcadi Espada ha llegit un manifest al final de l'acte, en què ha participat la professora Sara Burgos, que va denunciar el que segons ella és una discriminació dels nens castellanoparlants a l'escola. També hi eren intel·lectuals com Francesc de Carreras, Félix Ovejero o Iñaki Ezquerra i càrrecs del PP, com la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez Camacho.

Amb el lema "No a la imposición lingüística en les escuelas", s'han adherit a la manifestació el Partit Popular (PPC), la Unió Comunista Espanyola i Ciutadans de Menorca, a més de 21 associacions com Convivència Cívica Catalana, Universitaris Liberal Demòcrates, Associació per la Tolerància, CADECA, Acció Cultural Miguel de Cervantes o la Unió de Guàrdies Civils.

La marxa ha sigut encapçalada pel líder de C's, Albert Rivera, que compartia pancarta amb Toni Cantó i amb la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho.

Banderas del PP, de C's, espanyoles, alguna senyera catalana, ensenyes pirates o del col·lectiu gai han sigut mostrades durant la manifestació. Crits de "llibertat, llibertat" i "jo sóc espanyol" han sigut els més repetits, a més de consignes contra el president de la Generalitat, José Montilla.

Un manifestant portava un cartell que deia "multeu-me, si us plau. Parlo castellà", i s'han vist pancartes amb eslògans com "en català sí, en castellano también", "bilingüismo es libertat" o "por una educación bilingüe en Catalunya", així com molts logotips de l'acte: una llengua de color taronja, similar al símbol que identifica els Rolling Stones, tallada per la punta. Els eslògans estaven escrits en castellà i, alguns, en castellà i català.

Durant la marxa, el líder de C's, Albert Rivera, ha parlat de "gran èxit", perquè la convocatòria ha reunit "molts catalans" i també gent vingudes de la resta d'Espanya.

"Això vol dir en compte!, perquè hi ha molts pares que, al marge de la llengua que fan servir, volen llibertat per elegir i convivència, a les escoles igual que als carrers. No cal separar els nens, sinó conviure a les escoles. És una sort ser bilingüe i mereixem una escola bilingüe", ha afegit Rivera.

De la seva banda, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha indicat que s'han adherit a l'acte "per la defensa de la llengua de tots, el castellà, pel dret dels fills a accedir-hi, i per la llibertat dels pares a poder escollir la llengua dels nostres fills".

Segons el seu parer, és "inaudit" que no es pugui elegir ser educat en "una llengua cooficial i de tots", i ha denunciat que "existeix discriminació des de les administracions, els poders públics i l'escola".


LA VERSIÓ DE "E-NOTICIES.COM" :NOMÉS MITJA PLAÇA DE SANT JAUME


La manifestació convocada per Ciutadans a favor del bilingüisme i contra "la imposició lingüistica" del català -que comptava també amb el suport del PP- ha aconseguit omplir mitja Plaça Sant Jaume com mostra la fotografia feta a tres quarts d'una. L'acte ha estat presentat per l'actor Toni Cantó i el manifest final l'ha llegit el periodista Arcadi Espada. Entre d'altres entitats li han donat suport Convivencia Cívica Catalana i Universitarios Liberal Demócratas a més de Asociación por la Tolerancia, Círculo Balear, Padres por la Libertad de Elección Lingüística del País Vasco, CADECA, Acción Cultural Miguel de Cervantes, Cives Iure, Asociación de Profesores por el Bilingüismo, Unión de Guardias Civiles, Galicia Bilingüe, Convivencia Cívica Catalana,Universitarios Liberal Demócratas, Foro España Hoy, Juventudes Liberales i Asocolombia.


LA VERSIÓ DE "EUROPA PRESS"


Unes 4.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i unes 5.000, segons l'organització, es van manifestar avui a Barcelona contra el sistema d'immersió lingüística en l'educació a Catalunya i per a defensar el dret a escolaritzar en castellà en les comunitats bilingües.


La manifestació, sota crits de 'Llibertat' i cartells contra la Llei d'Educació Catalana (LEC) i a favor d'educar als fills en castellà, va recórrer els carrers de Barcelona des de la plaça Urquinaona fins a la plaça Sant Jaume, on es troba el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. La pancarta de la capçalera de la manifestació, convocada per C's amb el suport de PP i UPyD, deia 'No a la imposició lingüística en les nostres escoles'.


Rivera (C's) va acusar a la Generalitat d' "utilització vehicular" del català, al dedicar 25 hores de classe setmanal en català, dos en castellà i tres en anglès. "Estan construint una nació entorn a uns drets lingüístics", va lamentar Rivera.

"Hem sofert 40 anys de prohibició lingüística durant la dictadura i llavors sortim a defensar el català i l' euskeraa --va dir--, i 30 anys després ens veiem obligats a defensar el bilingüisme".

El dirigent va destacar l' "èxit" de la convocatòria de la seva formació, que va qualificar de "punt d'inflexió" per al bilingüsime a Espanya i la defensa d'uns drets "fonamentals i constitucionals". "Això no és la fi de res, és el principi de tot", va opinar, subratllant que segons les enquestes, la majoria de pares volen una educació bilingüe per als seus fills.


Sánchez Camacho (PP) va alertar que la LEC "vulnera el dret dels pares a educar als seus fills també en castellà", que va considerar una "riquesa fonamental" que el Govern "perjudica" enl retirar el castellà de la llei d'educació.


En la lectura d'un manifest durant l'acte en Plaza *Sant Jaume, el periodista Arcadi Espasa va exclamar que "no és el ciutadà quil ha d'estar al servei de les llengües, sinó viceversa", recalcant que el "Govern "vulnera la llei" i dóna al castellà "el caràcter d'idioma estranger".

Va exposar la "marginació i veto" del castellà en les aules, el "grotesc" domini lingüístic del català que s'exigeix per a treballar en l'administració, i la negació del caràcter català de la cultura feta per catalans en castellà.

"Estan convertint al català en el fonament de la construcció d'una nació imaginària", va indicar, en una procés que es realitza mitjançant la "imposició de devoció, lleialtat i deures envers la llengua", segons Espasa.

L'actor Toni Canto, presentador de l'acte, va criticar els "monstres" creats per la Generalitat, ressaltant que en molts àmbits professionals "compte més el com es parli català o euskera que l'habilitat amb el *bisturí" i ironitzant que en el futur potser sigui més important "el com es balli la sardana".

"Estaria bé que Barcelona s'enriquís com jo a Madrid, on hi ha directors catalans", cosa que segons l'actor "aquí no passa".

L'escriptor basc Iñaki Ezquerra va evidenciar la "radicalització ideològica" de l'escola pública, "mentre els fills dels dirigents van a la privada", va dir.

Ezquerra va qualificar al president de la Generalitat, José Montilla i al lehendakari basc, Juan José Ibarretxe, de "*Herodes pedagògics", que tracten de "decapitar a les noves generacions, llevant-los el castellà".


La manifestació la van avalar diverses entitats i associacions de tota Espanya, com l'Associació per la Tolerància, Cercle Balear, Pares per la Llibertat d'Elecció Lingüística del País Basc, Cadeca, Acció Cultural Miguel de Cervantes, Cives Iure, Associació de Professors pel bilingüisme, Unió de Guàrdies Civils i Galícia Bilingüe.

També Ciutadans de Menorca, Fòrum d' Emua, Mans Netes, Fundació Concòrdia, Fòrum Espanya Avui, Joventuts Liberals, Asocolombia, Convivència Cívica Catalana, Associació per la Igualtat de les Llengües Oficials, Denaes i Universitaris Liberals Demòcrates.

N.de la R.

Que tota aquesta patuleia no hagi arreplegat ni cinc mil persones vingudes de tot l'Estat i que només hagi emplenat mitja plaça de Sant Jaume amb els mitjans que disposen hem de considerar que aquesta vegada ens hem tret un pes de sobre. Ara bé, aquesta gent es obsessiva i lluitarà fins al final i farà tot el mal que pugui. A llavors,què hem de fer nosaltres?

Organitzar la "guerrilla lingüística". D'aquí ve la necessitat de fer brotar novament La Crida que hauria de tenir unes seccions molt concretes: activitat al carrer, servei d' informació, servei jurídic, internacionalització del conflicte i...medis económics. Ai!

Nosaltres fa temps que van registrar l'associació "La Crida del Segle XXI". Però com podeu comprendre amb quatre amics i quatre euros no podem aspirar a gran cosa. La defensa pública i al carrer de la llengua és un fet urgent abans que no sigui massa tard. Sabem els grans problemes que tenim avui dia, però la llengua no ha de ser un plat de taula de segona. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Els nostres poderosos enemics no descansen mai. Ells ens marquen el camí.





Informa: AVUI,E-NOTICIES I EUROPA PRESS
www.radiocatalunya.ca