Fer l’únic que Espanya entén

Fer l’únic que Espanya entén

Francesc-Marc Álvaro

“Si no hi ha acord entre les comunitats autònomes i entre aquestes i el govern, decidirà el govern.”
Maria Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol

Un dels problemes més greus dels polítics catalans posats a negociar amb Madrid és oblidar qui tenen davant. En aquest sentit, Aznar era molt millor que Zapatero: no enganyava. Va complir, quan no va tenir més remei. Després, quan ja tenia majoria absoluta, es va deixar anar sense manies. El socialista, en canvi, fa un pas endavant i tres enrere. Saps que et fotrà, però no t’ho diu.

Per això cal agrair que, darrerament, una inusitada sinceritat hagi brotat al jardí del tarannà. Primer, va ser Solbes, durant la seva recent compareixença al Congrés dels Diputats. Després, Fernández de la Vega, en solemne roda de premsa per explicar els acords del consell de ministres. La cosa és clara: si passats tres mesos el govern del PSOE no vol concretar el que figura a l’Estatut sobre finançament, ens imposarà allò que li més li plagui. Els espanyols d’això en diuen “un trágala”.

Què farem, Pepeta?, diu el català davant dels temps difícils. La resposta clàssica es empassar saliva i vendre el carquinyoli escarransit com si fos un tortell de Reis. La resposta que reclama aquesta hora ha de ser tota una altra: exercir l’amenaça democràtica i pacífica amb totes les eines de què disposem, començant per bloquejar els pressupostos generals de l’estat. Sense por.

La tradició política espanyola, la que confon els verbs manar i governar, no entén res més que un gest d’aquesta mena: que sigui eficaç, contundent, inesperat. Que generi una certa crisi. No s’ho esperen, estan segurs que els polítics de Catalunya no seran capaços d’arribar tant lluny. Zapatero ha de notar directament que la mentida té un preu no precisament baix. Ha de tenir clara una sola cosa: si Catalunya perd, ell no se’n sortirà.
http://www.elsingulardigital.cat/