"Els territoris no tenen llengües.Només hi ha el dret individual de les persones"
("Ciudadanos")
RAMON SERRA, editor
Ja tenia raó aquell vell que deia que no es volia morir perquè sempre s'aprenen coses noves.Pràcticament és impossible viure al dia, perquè els espanyols estan tan modernitzats que et passen la mà per la cara. Queden molt lluny aquells temps en què Unamuno deia que " inventen ellos". Ara s'han convertit en uns setciències,saberuts, fanfarrons i bufats. La seva aportació especialment en el camp de la sociolingüística ha estat d' allò més notable. Ens hi traiem el barret.
En efecte, "Ciudadanos" i la premsa humorística de Madrid ens han demostrat que els territoris no tenen llengua i en canvi les persones sí. I m' han demostrat que estava equivocat. Fins ara quan viatjava fora dels nostre territori lingüístic la gent que no em coneixa pel nom sempre m' identificava primer pel gènere i després per la nació lingüística. En referir-se a mi em deien l' home català. Mai no m' havia sentit a dir que era un home de la classe treballadora o un home socialista o conservador o liberal.El principi de territorialitat em semblava fortament arrelat. Però vet aquí que "Ciudadanos" i tota aquesta fauna d'humoristes m' han fer revlincar contra aquesta idea en un tres i no res. I m' han convençut ben de pressa : he parlat en català a la carretera, als edificis, als boscos i a les màquines que tinc més a l' abast i ningú no m'ha contestat en català. Silenci absolut. Com he estat tan dropo, gambaire, torrapipes, matapà i gamarús de no haver-me'n adonat abans?
Queda clar,doncs, que els territoris no tenen llengua. Aleshores he pensat que com que sóc un malpensat tenien aquesta teoria perquè només volien defensar els drets dels castellanoparlants. Però estava molt equivocat, pixava fora de test com es diu vulgurament. I qui m'ha fet saltar del cavall com diuen que ho va fer Sant Pau? Doncs,ni més ni menys que l'entrenador del Barça, Josep Guardiola.
En Guardiola és de "Ciudadanos? Vols dir que no estàs boig, tocat de l'ala,sonat, foll, guillat, taral.litot i que no et falta un bull? es preguntaran els lectors. Bé, el que importen són els fets. A veure si ho sé explicar bé. Vaig escoltar fa unes setmanes la conferència premsa--això que tothom en diu roda de premsa--de Guardiola un cop acabat el partit Numància-Barcelona a Sòria. La meva sorpresa va ser escoltar que li preguntaven en català i que responia en català. Parlar en català en una conferència de premsa a Espanya?
Naturalment em vaig haver de fregar els ulls,perquè amb la derrota del Barça jo havia quedat una mica tocadet. Finalment vaig pensar que potser l'expedició del Barça havia d'agafar l' avió de pressa i que els periodistes locals havien tingut la cortesia de deixar que els periodistes catalans enllestissim la feina al més aviat possible.
I com que no va passar res ni vaig llegir ni escoltar cap crítica no en vaig fer-ne cas.Però ahir es va tornar a repetir la història a Gijón quan a la conferència de premsa de després del partit no recordo si era a la primera o segona pregunta Guardiola va tornar a parlar en català davant la premsa espanyola i el fet es va repetir. Vaig parar-hi molta atenció, sobretot quan un periodista asturià va demanar que li traduís la resposta. Per tant, no era pas una ficció, ni un mal son ni un fet aïllat. Guardiola contesta en català les preguntes que se li fan en català fins i tot a Espanya!
Per si encara en tenia algun dubte, un informador de Catalunya Ràdio va reblar en el clau: Guardiola havia dit que costestaria sempre en català o en castellà segons l'idioma en què fos formulada.I això era vàlid a tot arreu i així s'ha demostrat a Sòria i a Gijón. El mateix periodista, però, ja ens va advertit que potser en alguns camps d' Espanya tindria alguns problemes. Voleu dir? No és Espanya ara un exemple de plurilingüisme i de respecte als drets individuals? No s'ha encarregat la premsa de Madrid que tot Espanya sigui una bassa d'oli?
Compreneu ara perquè dic que Guardiola és de "Ciudadanos" o si més no un seguidor? Ho veieu com no importen els territoris i sí les llengües de les persones? Oi que és ben natural que si els castellans parlen castellà a Catalunya els catalans poguem parlar en públic la nostra llengua a Espanya? Aquesta deu ser la teoria dels "Ciudadanos" que, naturalment, s' ha d' aplicar a tot arreu. Aquesta postura representa un gran canvi a Espanya. Fins fa un no res gairebé quan anàvem a Espanya no podíem ni parlar en català entre nosaltres.Tan bon punt algun espanyol olorava que parlàvem en català ens deien el nom de porc.I fins i tot en un restaurant de Burgos un home havia amenaçat en fer servir una escopeta si uns clients catalans s' entestaven a xerrar en català a la taula. Primer espanyols abans que caps d' un negoci i servir els clients. Què us havíeu pensat?
Però tot canvia i Espanya ha demostrat que a partir d' ara hi podem anar en català,a tot arreu.Per fi, igualtat de totes les llengües, de totes les persones. Enterrem els l recels i no parlem més de territoris.Ho veieu que hi ha "igualdad entre los hombres y tierras de España" com es deia en temps de Franco? Som els catalans els qui ens inventem persecucions de tota aquesta mandanga.Els espanyols han decidit ser més respectuosos que ningú amb les "peculiaridades" regionales.Gracies "Ciudadanos".S' ha de ser cec per no veure-hi clar.
Ah!, gràcies especials a Guardiola. Ets un mestre i sobretot tens... dos pebrots més grossos que les pomes asturianes
Informa: REDACCIÓ
http://www.radiocatalunya.ca/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada