Talment com si fos ahir: Catalunya i Espanya

PREMSA SATÍRICA · Les reivindicacions catalanes són gairebé les mateixes ara que les que hi havia el 1917 HISTÒRIA · Han passat règims de tota mena però ni Espanya ha pogut assimilar Catalunya, ni aquesta desfer-se de l'Estat espanyol
Lluís Bou
La relació sempre tortuosa entre Catalunya i l'Estat espanyol no ha canviat gaire des de principis del segle XX. La rica premsa satírica catalana d'aquella època reflecteix la incomprensió amb què eren acollides a Espanya les reivindicacions, i sorprèn la simetria amb l'escenari polític actual. Han passat gairebé 100 anys, però seguim en el mateix lloc. Ni l'Estat espanyol ha aconseguit assimilar Catalunya, ni aquesta ha aconseguit un Estat propi, però sí una autonomia. És una situació incòmoda, però el país ha sobreviscut a episodis delicats.

Repassem algunes vinyetes. La primera d'elles, publicada el 1932 per El Be Negre, mostra les dificultats del pas de l'Estatut de Núria per les Corts espanyoles. L'Estatut apareix com un tolit, a qui un equip de metges esperen amb xerracs i tisores per seguir retallant-lo. És el mateix procés que va patir l'Estatut que en podríem dir de Miravet, amb el pas encara pendent del Tribunal Constitucional. Aquest sí que és inèdit. La vinyeta ha estat facilitada pel lector Jordi Colom de Torredembarra.

La següent vinyeta, publicada el 1918 a L'Esquella de la Torratxa, reflecteix l'esperit federalista de l'època, que com és sabut no reivindicava Espanya sinó Ibèria. Plantejava una relació d'igual a igual amb els castellans, a diferència del model centralista. El mateix que es diu ara quan es parla de l'Estat plurinacional, que, igual que fa gairebé un segle, tampoc mai no s'ha consolidat. L'any 1918 Catalunya va viure un període reivindicatiu, en part lligat a la fi de la Primera Guerra Mundial. El catalanisme va intentar llavors aconseguir l'autonomia a partir de la Mancomunitat que s'havia creat quatre anys abans. I van començar a aparèixer acudits nacionalistes a les revistes satíriques denunciant una marginació política insuportable de Catalunya.

Els cops de sabre

La vinyeta de l'esquerra d'aquesta columna, publicada aquell any a la mateixa revista, denuncia la doble vara de mesurar que tenien les forces d'ordre públic, aleshores molt repressives contra el catalanisme. Era molt habitual en aquella època reprimir les concentracions a cops de sabre, sense gaire miraments, i això també apareix al dibuix. La doble vara política de mesurar es manté, però el protagonisme s'ha desplaçat als mitjans de comunicació. Amb les campanyes contra la immersió en català a les escoles de Catalunya, mentre troben normal la immersió escolar en espanyol a Madrid.

Alguns mitjans de comunicació de la capital espanyola ja feien campanyes anticatalanes a principis de segle, i així ho intenta ridiculitzar una vinyeta a la part superior d'aquesta plana. Data del 1923, mesos abans que s'instaurés la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. En l'escena, publicada per L'Esquella de la Torratxa, surt un ruc que representa el diari Abc. És portat a beneir la diada de Sant Antoni per un independentista -tendència aleshores coneguda com a separatista- cofat amb una barretina que branda: "O tot o res". Com si fossin els dos extrems de la corda, en retroalimentació buida de resultats com ha succeït tantes vegades dècades després.

L'escena de l'ase es repeteix en la vinyeta de sota, acompanyada d'una altra de la visió de la força pública repressiva contra els catalanistes, i d'una tercera que ironitza sobre la por dels cavallers castellans davant els musulmans en contrast amb la seva valentia davant les serventes hispanes.

Sempre l'espoli econòmic

A les tres vinyetes de la dreta, publicades també el 1918, l'argument és molt familiar vist avui dia, perquè descriu el sentiment d'espoli econòmic que ha viscut secularment Catalunya. En tots els casos, s'hi veu latent la vibració que hi havia aquells anys per aconseguir l'autonomia, que clarament tenia també un component econòmic. En un cas hi apareixen porcs, i en l'altre un funcionari amb la llei de l'embut com a emblema. A tots dos se'ls acaben els privilegis.

La darrera vinyeta és de l'any 1919, igual com les altres publicada a L'Esquella de la Torratxa, i mostra la fascinació que exercia la recent independència de Cuba en el catalanisme. D'aquí en va néixer, com se sap, la bandera estelada independentista. Al dibuix, titulat L'espill de Cuba, aquell país recomana al monarca: "Mira't en aquest mirall, i corre, dona'ls-hi l'autonomia". Alfons XIII no ho va fer.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 10. Diumenge, 21 de setembre del 2008