"Som un 35 per cent"
ÀNGEL DE VEGA
Visc en un país que de moment no vol ser independent, que ara per ara ja li està bé ser espanyol (vist el que hi ha, què em podia esperar?), que malgrat l'espoli fiscal que pateix i el desgavell que provoca un finançament insuficient per a 6 milions (ara ja en som gairebé 8), l'únic que l'importa és el futbol o els famosos (espanyols). I així ens va tot plegat.
Un estudi recent del Centre d'Estudis Sobiranistes ho deixa clar, això sí, però, sense perdre l'esperança. És a dir, actualment, un 35 per cent de la gent major d'edat que viu al nostre país (no m'atreveixo a dir-ho de cap altra manera) està a favor de la independència. Només un 35 per cent. A l'altre costat, el del que no hi està d'acord, hi ha un 45 per cent (gairebé la meitat del personal!). I finalment, un 20 per cent no saben/no contesten. En xifres seria això: 2 milions a favor, 2.750.000 en contra i 1.100.000 indecisos / no contesten.
Us estalviaré la resta de dades de l'estudi perquè el més important és que encara hi ha més oposició a la independència de Catalunya que no pas suport social a favor. Són faves comptades. Tants a favor, tants en contra, tants indecisos. Ara bé, què ens podíem esperar? No queda clar des de fa temps que Catalunya cada vegada és més espanyola? No és evident que la nostra llengua cada dia es parla menys? I compte amb això, perquè quan baixem del 30 per cent de gent que l'empra habitualment el català entrarà (segons criteris de la UNESCO) en perill d'extinció.
Ara bé, a qui l'importa que el català se situï al llindar del perill d'extinció o que desaparegui? Només a un 35 per cent de la gent que viu a Catalunya? A qui l'amoïna que la "societat catalana" estigui cada vegada més espanyolitzada? A qui li preocupa que la majoria del jovent que viu aquí s'hagi passat al castellà? Només a un 35 per cent de la població? I pel que fa als serveis que tenim dret a tenir en condicions òptimes (com a súbdits espanyols de la comunitat autònoma de Catalunya que paguen impostos), a qui li preocupa que encara tinguem un finançament insuficient per a 6 milions quan ja hi ha gairebé 8 milions de persones que viuen aquí? I compte, perquè cada any n'arriben milers més (tots arribats prèviament a Barajas). I els que han d'arribar encara, perquè amb el tema del reagrupament familiar aquí acabarà venint la iaia d'Evo Morales i les tietes d'Hugo Chávez (perdoneu aquest acudit tan dolent).
Ara bé, el que ningú s'ha pres la molèstia d'explicar a aquests milers de persones immigrants que arriben anualment a Catalunya (això sí, però, abans que vinguin) és que aquí els trens de rodalies són un caos i que segurament arribaran tard a la feina des del primer dia (si ara, amb la crisi, en troben). Que aquí si es compren un cotxe i agafen l'autopista, hauran de pagar peatges.
Que aquí si els fa mal un queixal i van al dentista, hauran de pagar la visita. Que si envien els seus fills a l'escola, aquí no disposaran d'un ordinador per a cadascun d'ells (com passa en d'altres territoris de l'Estat). Que si s'atipen de ser homes i es volen operar per esdevenir dones, aquí s'ho hauran de pagar ells solets (no pas com passa en altres comunitats autònomes). Que aquí, a diferència d'Extremadura, la gent s'ha d'espavilar per trobar feina, que el 21 per cent de la població no són funcionaris autonòmics (quina feinada que deuen tenir!).
Això encara no hi ha hagut ningú que els ho hagi explicat. I mireu que seria fàcil, perquè amb la quantitat de campanyes informatives que fa la Generalitat no estaria malament que algun "Institut Català d'alguna cosa" (dels centenars que hi ha) pensés a fer-ne una a nivell internacional. De la mateixa manera que "Barajas", entre cometes, ens envia cada any milers de persones immigrants (i això que és un aeroport internacional i intercontinental que és a Madrid i no pas a Barcelona), no estaria malament que la Generalitat informés als futurs nouvinguts que aquí es viu amb molts menys avantatges i amb molts més inconvenients que no pas en d'altres territoris de l'Estat espanyol.
Potser demano amb això que la Generalitat es torni independentista? No, només faltaria, de cap manera! Només demanaria que entre tots, civilitzadament, féssim un esforç mental per entendre que a Catalunya no hi ha prou lloc (ni recursos, ni infraestructures, ni aigua, ni escoles, ni mestres, ni hospitals, ni metges, ni trens que funcionin) per poder acollir cada any milers de persones immigrants més. Acabo d'escriure potser un barbaritat tan gran que fins i tot se'm podria acusar de xenòfob? Home, si per dir el que acabo de dir algú m'acusa de xenòfob, que s'ho faci mirar. O és que potser ens creiem que Catalunya és tan gran, rica i ben finançada com Texas?
I parlant de Texas, sabíeu que fins i tot allà, tan bé com viuen, amb un territori que és gairebé tan gran com Espanya, amb un pressupost que faria avergonyir el ministre Solbes, també hi ha independentistes? No són pas el 35 per cent de la població, evidentment, però també n'hi ha.
Informa: DIARI DE GIRONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada