L' afecció del Barça passa de l' eufòria a la depressió en un tres i no res com si fos la borsa. La contundent victòria contra l' Atlètic de Madrid ha desfermat un estat d' optimisme exagerat. No cal oblidar que el Barça ha perdut tradicionalment moltes lligues en camps petits, on és gairebé impossible jugar a bon futbol perquè els equips es tanquen amb pany i forrellat. No cal oblidar,per exemple,que els tres punts de dissabte valen el mateix que els que es puguin aconseguir la setmana entrant a Bilbao. Elemental, Mr.Watson!
Un cop passat aquest partit volem fer-ne tres consideracions:
1ª) El Barça continua lluitant contra la violència dels ultres. A més d' una campanya i d' un manifest contra la violència es va impedir l' entrada al camp dels ultres madrilenys fins ben entrada la segona part després d' un escorcoll amb tots els ets i uts.
2ª) La política del planter dóna els seus fruits. Ni més ni menys que 8 jugadors formats al club van jugar dissabte passat. No hi ha cap equip gran a Europa que jugui amb tants jugadors formats a casa.Cap ni un. Algun mèrit deu tenir-ne aquesta directiva,oi?
3ª) Dissabte passat no vam veure cap mocador de protesta contra el president. Quina sorpresa,oi? Tampoc no hem llegit ni sentit cap comentari en contra ahir i avui. Si hi hagués una oposició honesta donaria la cara quan les coses van bé i no esperaria als mals moments. Es tracta, doncs,d' una oposició ben peixada sempre pels mitjans d'ocupació espanyolista, però que ara ha demostrat que té menys consistència que un paper de fumar com si fos un mocador de paper que s' arruga al primer cop de vent.
Informa: REDACCIÓ
http://www.radiocatalunya.ca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada