27/10/08

Entrevista a AGUSTÍ SOLER, PRESIDENT DEL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ

Actualitat
Política
Política
27/10/2008
01:25
Entrevista a AGUSTÍ SOLER, PRESIDENT DEL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ
“Passat el Big Bang, nosaltres no estarem ni per Montilla ni per la sociovergència”
Les CUP es plantegen fer el salt a les eleccions al Parlament. El Partit Republicà Català (RC) té clar que hi reincidirà. Diuen que, en la línia que han avançat alguns analistes, en les properes eleccions catalanes es pot produir una profunda sotragada al tauler electoral català. El seu president, Agustí Soler, ens en parla.


Amb un Parlament tan atomitzat, creuen que encara hi hauria lloc per a vostès?

Segons les enquestes serioses que es fan, si en aquest moment només deixessin votar la gent menor de 40 anys Catalunya seria independent amb un 75% de suport. Però els partits instal•lats actuen de les rendes de la Transició, actuant com si encara estiguéssim a l’any 1975. Hi ha votants que amb això no hi combreguen, com nosaltres.

Però quin és el seu plus respecte de formacions com Esquerra?

Nosaltres no estem obsessionats amb el prisma dreta-esquerra. Hi ha partits que es diuen d’esquerres però que estan fent polítiques que abans ells mateixos haurien qualificat de dretes. I d’altra banda veus que partits qualificats com de dretes també tenen polítiques socials a la recerca d’ocupar l’espai dels d’esquerres. Nosaltres això no fem com que no ho veiem.

La seva aposta, doncs?

Catalunya és un país molt plural però tots els seus partits aparquen el debat sobre la sobirania quan governen. I en canvi tothom s’abona a un debat als entre dretes i esquerres.

Però hi ha dreta...

La residual del PP i la d’Unió, tot i que si Manuel Carrasco i Formiguera aixequés el cap...

Què creuen que passaria?

Que no entendria res. Perquè en Duran què vol fer? Una UPN a la navarresa? Que no veu que si Convergència fos una mica més agosarada i se’ls tragués del damunt pujaria en vots?

I què els retreuen vostès als convergents?

Que ells abans, com ara ERC quan ha entrar al Govern, no posen les bases per avançar cap a un estat propi. Al contrari: quan governen fan marxa enrere. Esquerra va arribar a aprovar al Congrés la Llei de Tropa i Marineria que contemplava 8.000 milions d’euros més per comprar estris més sofisticats per l’exercit espanyol. Esquerra diu que aquest mateix exèrcit ocupa Catalunya. I això com es menja?

Acusen d’incoherència aquests partits perquè en volen captar votant?

Miri, fins i tot tenim gent que ens vota i que abans ho havia fet a Iniciativa. El gruix dels nostres adherits –un pas intermig entre la no militància i la militància estricta- és gent que no havia militat abans enlloc. Després venen els que havien passat per ERC, i en tercer lloc els que van passar per Convergència.

I perquè creu que en unes properes eleccions podrien optar per RC si no ho van fer ja després del primer tripartit?

Perquè ja sense excuses podem dir que el segon tripartit és un autèntic fiasco. Les han fet de l’alçada d’un campanar. I en aquesta línia, per mirar de reaccionar-hi, nosaltres el juny del 2007 vam fer un document pro unitat d’acció dels independentistes, des de les CUP fins a Unitat Nacional. Que s’hi adhereixi qui calgui. La iniciativa és extensiva a Convergència i a Esquerra, tot i que aquests sabem que no s’hi avindran, però la nostra intenció és plantejar una gran candidatura d’unitat nacional per la independència. Perquè esperar al 2014 o al 2020?

Però aquesta iniciativa és prou madura com per donar-la per feta?

Ho hem estat treballant al Congrés per la Sobirania, que ara està mig en stand by però on hi ha gent al secretariat des de Convergència a ex MDT. I aquí, a través d’un document compromís, proposem que tot diputat de les formacions sotasignants que surti escollit en les properes eleccions entri al Parlament a treballar per la independència.

I això implica llistes unitàries?

Respecte de les llistes, que tothom tingui clar que en les properes eleccions ens presentarem i que no ho farem sols. Encara queda temps però donarem alguna sorpresa, perquè hi ha gent de bastant nivell i amb projecció pública que ja està fins el cap damunt.

De fet confien en gent d’aquest perfil per fer el salt electoral...

La gent està molt cremada i té temptacions de quedar-se a casa. Per això estem treballant per crear una candidatura unitària i sense estridències ni demagògies. Tenim mig milió de vots que s’han quedat a casa. I aquesta gent són votants potencials d’una força sobiranista realista i coherent com la nostra.

Amb mig milió de vots potencials deuen ja somiar que podrien fer al Parlament si Ciudadanos té tres diputats amb 80.000 vots...

Doncs li diré clar que passaria si tenim presència decisiva al Parlament. D’entrada, després del Big Bang que es preveu de les properes eleccions, si som decisius ni José Montilla seria president, ni el PSC ni el PP serien al Govern. Nosaltres no deixarem ni que Esquerra faci un altre tripartit, ni que CiU opti per la sociovergència, ni que pacti amb el PP des de dins o des de fora. Som l’única garantia que cap partit espanyol serà al govern de la Generalitat. I això és la condició imprescindible per poder avançar cap a l’estat propi. Ens calen fets consumats.

Quin creu que ha de ser el principal objectiu de la propera legislatura?

En la propera legislatura hi ha d’haver una declaració unilateral d’independència. No ens sortirem de l’atzucac amb què ens trobem si el conflicte pacífic amb Espanya no comença per aquesta via. El món sabrà, doncs, que hi ha hagut un parlament sobirà que ha fet una declaració d’independència, i en paral•lel s’haurà format una comissió per negociar a la UE i a la ONU. I a partir d’aquí comença el conflicte amb Espanya. Sense aquest roc a la faixa no hi ha res a fer. I per a fer això només es necessiten 69 vots al Parlament, que ja hi serien si ERC i CiU no haguessin dimitit del seu deure sobiranista. Hi ha una majoria sobiranista a Catalunya però això no té una manifestació política perquè som a una casa sense sostre on ens fallen els partits.

Es creu els gestos d’apropament entre ERC i gent de CDC com Àngel Colom?

Són part d’una estratègia muntada des de fa temps des d’Esquerra i amb la complicitat de Convergència. Van seguint el guió. ERC va jugar molt fort a allò de mirar qui era més d’esquerres i ara necessita vendre un gir que suposi un pacte amb Convergència. I evidentment necessiten temps per convèncer la gent.

Però per què ara sí i abans no?

Perquè ja tothom té clar que un tant per cent molt gran del vot d’Esquerra els feia confiança pensant en l’eix nacional. Això no vol dir que l’actual direcció no voldria seguir mantenint l’actual status quo, però alguns ja han vist que els hi va la vida. Joan Puigcercós enfoca els cants de sirena cap a Convergència com una sortida personal de salvació, perquè ha vist el fiasco dels cinc anys de tripartit i perquè ha vist també les enquestes. I per acabar-ho d’adobar, sap que compta amb temps perquè Carod-Rovira s’aferrarà al càrrec, per tant a l’actual govern, tant com pugui.
http://www.elsingulardigital.cat