El feixisme a València Josep Guia

El feixisme a València josepguia | dimecres, 21 de setembre de 2011 | 11:37h Un tret central de la ideologia dels feixistes és l'intent d'eliminació de grups humans prèviament catalogats per ells com a diferents, estranys i espuris. Grups sense dret a l'existència, segons ells. Això és el que van fer els nazis amb diverses col·lectivitats ètniques i nacionals. I això és el que pretén el feixisme espanyol respecte a gallecs, bascos i catalans. Especialment, respecte als catalans. Aquest anticatalanisme, component fonamental de l'espanyolisme, a València ha trobat un embolcall distorsionador: el pseudovalencianisme blaver. Es tracta de combatre (agressivament, no cal dir-ho) la recuperació de la llengua, la cultura i la nació catalanes pròpies del País Valencià, no des de posicions directament espanyolistes sinó des d'una delirant defensa (en castellà!) del Regne de València. Algú s'imagina el Vidal Quadras, per exemple, defensant el seu espanyolisme des d'una pretesa catalanitat extrema? Doncs, aquesta és l'anomalia valenciana. Tret dels dissenyadors i subvencionadors de la maniobra, la psicopatia de la clientela és palesa, ja que són uns desertors del valencià absolutament espanyolitzats i, tanmateix, que volen passar per "más valensianos que nadie". De manicomi! És tracta d'una ideologia que té adeptes entre els desertors nacionals amb mala consciència, perquè converteix la traïció en patriotisme, fent creure a desgraciats i desgraciades que el seu espanyolisme no és traïció sinó "patriotisme valencià" contra Catalunya i els catalanistes, és a dir, precisament contra els qui defensen de forma coherent la llengua i la nació que ells abandonen.   Hi ha qui diu que, dissimulant el catalanisme de la nostra reivindicació nacional, s'evitaria el blaverisme, la qual cosa és absolutament falsa. L'odi feixista blaver sovint es dirigeix amb més virulència contra els qui protagonitzen aquesta dissimulació que contra els qui explicitem la catalanitat. La patologia és tan aguda que hi ha prou amb defensar i usar l'ortografia normativa del valencià (sense dir-ne "català") per ser objecte dels atacs d'aquesta pesta, la pesta blava, segons el títol d'un llibre excel·lent que va escriure Vicent Bello. I dels espanyolistes demòcrates, què? Com? On són? Si n'hi ha, salvant la contradicció del sintagma ("espanyolista" i "demòcrata" no és possible) fan la viu-viu amb aquest feixisme valencià, ja que en el fons saben que són dels seus. Això és el que probablement pensen tota classe d'autoritats (autòctones o d'importació), polítiques, policials, judicials..., que no persegueixen ni condemnen les agressions feixistes dels seus connacionals. Així de senzill. I no deuen ser gaire demòcrates quan la defensa dels drets fonamentals de reunió, d'expressió i de lliure circulació (catalans, inclosos), condemnant els qui la conculquen, se la passen per l'arc del triomf. València, 21 de setembre de 2011