La Guerra de Successió és una gran guerra europea on Catalunya jugarà un paper perifèric. Només podem parlar de Guerra d'Alliberament Nacional quan les potències europees abandonen Catalunya a la seva dissort. És un conflicte dinàstic on es juga l'hegemonia planetària entre els Habsburg i els Borbons. La guerra comença el 1701 amb la creació de la Gran Aliança de l'Haia per part de les potències antiborbòniques: Anglaterra, Holanda, Portugal, el Sacre Imperi Romano-germànic... En aquests moments Felip V (IV de Catalunya) s'ha coronat rei a Catalunya i regna pacíficament després d'haver jurat les Constitucions catalanes.
L'any 1705 els imperials van guanyant la guerra a tot Europa i Catalunya decideix jugar-se-la a la carta de l'Arxiduc Carles d'Àustria: entra a la Gran Aliança de l'Haia mitjançant el Pacte de Gènova en una clara aposta estratègica per canviar una situació clarament adversa als catalans dins de la monarquia hispànica des del segle XV pràcticament. La intenció és posar un rei a Madrid favorable als catalans, no pas la independència. Llavors l'arxiduc Carles d'Habsburg és coronat com a rei de la Corona catalano-aragonesa (Carles III) organitzant-se les institucions de la Catalunya austriacista.
Però l'hegemonia dels exèrcits borbònics a la Península farà fracassar els intents de conquesta de Madrid des de Catalunya el 1706 i 1710, moment en el qual es produirà la tenalla borbònica, això és, atacs contra els austriacistes des de França (Duc de Noalles) i des del sud de Castella (Duc de Berwick). Amb la Batalla d'Almansa (1707) es produirà un corriment de línies i la derrota d'Aragó i València que es rendiran a les tropes de Felip V. És en aquest moment que la guerra es trasllada a Catalunya, que esdevindrà camp de batalla.
Veient la dura repressió aplicada a València i Aragó i la supressió dels furs i constitucions d'aquests estats catalans, es començarà a respirar al Principat un ambient de derrotisme i desmoralització. Mentrestant, mor Josep I d'Àustria i en veure Anglaterra que l'arxiduc-Rei Carles III pot esdevenir Emperador, se n'adona que potser ha errat el bàndol i inicien converses amb França que culminaran en el Tractat d'Utrecht (1713) pel qual els imperials i Anglaterra abandonen Catalunya a la seva dissort, no sense ser humiliats en la retirada pel poble català.
El Conveni de l'Hospitalet serà l'aplicació del Tractat d'Utrecht al Pricipat i obligarà a un relleu pacífic d'exèrcits que comptarà amb la única resistència del castell de Cardona i Barcelona. És en aquest moment que comença la Guerra d'Alliberament Nacional (1713). La política de l'Estat Major borbònic per ocupar el Principat serà molt ben planificada i exercint una repressió i acarnissament brutal mai vistos anteriorment. Aquests ideòlegs de la repressió seran: el Duc de Pòpuli, el marquès de Bedmar, el marquès de Castel-Rodrigo i el Duc de Berwick principalment i comptaran amb suports de botiflers com els casos de l'Ametller, l'Alòs o en Marimon.
Frases com «hay que exterminar a esta canalla [els catalans] sin extrépito de Justicia» o l'aplicació del diezmo de horca (9 rebels a gal·leres de per vida i 1 a la forca) provocaran l'escàndol entre les files catalanes arribant a acusar Villarroel al Duc de Pòpuli de no acatar l'estil de guerra que es fa entre prínceps cristians.
L'heròica defensa de la ciutat de Barcelona, que va fer anar de bòlid l'estat major borbònic o l'expedició del diputat militar de la Generalitat —Berenguer— no van impedir, finalement, que por justo derecho de conquista, l'Onze de Setembre de 1714 hagi passat a la Història com la Fi de la Nació Catalana.
Rubèn Novoa i Arranz
rnovoaar7@hist.ub.edu
Bibliografia recomanada:
BRUGUERA, MATEO: Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Catalunya de 1713 y 1714, 2 vols (Barcelona: 1872)
SANPERE I MIQUEL, SALVADOR: Fin de la nación catalana, reed. facsímil (Barcelona: 2001)
ALBERTÍ, SANTIAGO: L'Onze de Setembre (Barcelona: 1964)
ALBAREDA, JOAQUIM: Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705) (Barcelona: 1993)
—: La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre (Barcelona: 2000)
TORRAS I RIBÉ, JOSEP M.: La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) (Barcelona: 1999)
—: Felip V contra Catalunya. Testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715) (Barcelona: 2005)
—: La Guerra de Successió a Catalunya: mites i realitats (Barcelona: 1996)
—: Los mecanismos del poder. Los ayuntamientos catalanes durante el siglo XVIII (Barcelona: 2003)
AA.DD.: Catalunya durant la Guerra de Successió, 3 vols. (Barcelona: AVUI-Ara Llibres, 2006)
http://www.solidaritatcatalana.cat/actualitat/opinio/la-guerra-de-successio-i-lonze-de-setembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada