Víctor Alexandre
Els discursos que alguns polítics es reserven per a l'Onze de Setembre acostumen a ser molt abrandats i vistosos. Són d'aquells que fan de bon aplaudir, perquè semblen molt sentits, com si vinguessin del fons del cor. Jo mateix, anys enrere, n'havia aplaudit uns quants d'aquests discursos en el dinar popular que cert partit independentista feia cada any per la Diada a Barcelona. Durant el segon tripartit, però, ja vaig veure que el seu independentisme es reduïa exactament a aquell discurs i, com tantíssims votants, vaig pensar: "Si a més de dir el que dieu us ho creguéssiu, seria fantàstic". Però no, com que tot era pura comèdia, la majoria de la gent va deixar d'anar-hi i ara ja només hi van quatre gats. L'emplaçament també estava molt ben triat, era el carrer de Méndez Núñez, aquell quixotesc militar espanyol que disparava canonades a ultramar i que deia "más vale honra sin barcos que barcos sin honra".
Deu ser perquè la majoria de partits tenen la cua de palla que, seguint les línies marcades pel tripartit en l'edició de l'any passat, també enguany -aquest cop per ordre de CiU- s'ha prohibit l'accés de la ciutadania al monument a Rafael Casanova durant les ofrenes a fi d'evitar les xiulades amb què el públic expressava el seu enuig als polítics que diuen una cosa i en fan una altra. El problema és que la prohibició ha convertit les ofrenes en un acte glacial i sense ànima. És a dir, en un pur tràmit, la qual cosa diu molt poc a favor de la nostra classe política. I és que tenim una classe política que no accepta que la societat té dret a esbroncar els seus polítics per la senzilla raó que és ella qui els paga el sou, i que, per tant, estan obligats a retre-li comptes durant tota la legislatura, no només un dia cada quatre anys. Una classe política que té por de la gent és una classe política que no té la consciència tranquil·la. Esperem que l'any vinent el govern de CiU deixi de recolzar-se en el tripartit tot recordant que el monument a Rafael Casanova és de tots els catalans i que les direccions dels partits polítics no tenen cap dret, cap ni un, a apropiar-se'l. Aquesta apropiació, a més d'inadmissible, és una ofensa a la ciutadania.
Dit això, i tornant al tema dels discursos inflamats de la Diada, un dels que cridava més l'atenció -per la immensitat de les seves incongruències- era el de Joan Puigcercós. Sobretot quan deia a la gent que "cal valentia i coratge". Més que res, perquè té gràcia que el polític que exigeix valentia i coratge a la societat sigui el mateix que l'any passat posava tanques perquè aquesta no se li acostés durant l'ofrena i que quan José Montilla li va dir que pengés la bandera espanyola a Governació va trigar només uns segons -uns segons!- a complaure'l, alhora que deixava com un eixelebrat l'aleshores alcalde de Matadepera, Jordi Comas, per no fer el mateix al seu Ajuntament. Un gran valent, el senyor Puigcercós.
Tanmateix, l'autor del discurs més demagògic de la Diada d'enguany va ser Joan Herrera, d'ICV, quan, al·ludint al govern de CiU, va dir: "No es poden reivindicar els drets nacionals mentre es retallen, perquè quan es retallen s'afecta la dignitat del poble i la cohesió social, però també la cohesió nacional". Deixant de banda que Joan Herrera hauria de millorar l'estructura gramatical de les seves frases, resulta preocupant que no s'adoni de la incoherència del que diu. Entre altres coses, perquè, si de debò té un projecte nacional que no consisteixi només a criticar CiU, com s'entén que no hagi alçat mai la veu contra l'espoliació fiscal de 22.000 milions d'euros anuals que pateix Catalunya? Com és que no sols està totalment en contra de la independència de Catalunya, sinó que també és contrari a un concert econòmic com el del País Basc? D'on ha de treure els diners, el govern català, si Espanya ens roba els recursos que generem? Com hem d'atendre els serveis més bàsics? Com podem tenir una educació i una sanitat de qualitat si els diners que hi hauríem de destinar se'ls queda un altre? No afecta els nostres drets nacionals, el robatori? No afecta la cohesió social, la cohesió nacional i la dignitat del poble català, la premeditada operació d'enfonsament de Catalunya que el Partit Popular i el Partit Socialista estan portant a terme? És molt eloqüent que Iniciativa no tingui cap altra funció en aquesta vida que protegir el Partit Socialista, el seu amic de l'ànima. Però encara és més eloqüent que el seu projecte nacional consisteixi a promoure mobilitzacions contra l'ofegat govern de Catalunya en lloc de fer-ho contra l'espoliador govern d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada