Oriol Junqueras ha pres amb força el timó
d'Esquerra. Després d'haver resolt qüestions de
lideratge ja pot centrar-se en la política del partit i
en aquest sentit es mostra clar i contundent en
una entrevista a Tribuna.cat. No hi haurà predilecció per
ningú en concret. Al contrari, la seva intenció és que la visió
de país permeti superar determinats models tàctics i es
puguin teixir grans aliances.
Insisteixes en que cal posar ERC al servei del país, concretament què significa? Quins canvis
es veuran?
Vol dir que en aquells aspectes en que es pugui coincidir amb altres formacions polítiques,
socials, econòmiques... a l'hora de fer avançar el país en algun punt concret haurem d'ajudar.
Per exemple, si podem fer avançar el país en la independència fiscal -és a dir el concert
econòmic- hi haurem de ser perquè coincideix amb els nostres grans objectius: llibertat,
justícia social... i també perquè és la voluntat del poble de Catalunya, ja que va votar
majoritàriament a formacions que defensaven l'aplicació d'aquest concepte econòmic. Per
tant, per ideologia i per coherència hi hem de ser.
Sona amb força la possibilitat d'anar junts al Congrés amb SI i Rcat. Això no trenca el model
tan alabat fins ara d' 'esquerra nacional'?
Nosaltres estem encantats de coincidir amb gent a l'hora de treballar pel país i estem
encantats tant que ens ajudin com de poder ajudar els que també fan avançar el país. Ara bé,
cal tenir clar que els objectius són la llibertat nacional, l'estat del benestar, igualtat
d'oportunitats... Per tant, l'objectiu no és sumar independentistes sinó la independència.
Sumar independentistes pot ser una eina, un pas intermedi, però cal tenir en compte que el
que ens portarà a la independència serà un projecte que aglutini a la majoria, això vol dir que
cal anar més enllà i treballem en aquesta direcció. No n'hi ha prou en aglutinar els que només
volen la independència o els que només volen la igualtat d'oportunitats.
Aquest país només arribarà a la independència si té una ciutadania conscient de la seva
responsabilitat
Això vol dir que ara per ara ERC ja no es mourà amb paràmetres de 'front patriòtic' o 'esquerra
nacional', sinó que depèn del cas seran unes majories o unes altres?
És probable que sigui així. La nostra obligació és avançar per aconseguir cada objectiu i en
1 / 3cada cas intentarem construir majories perquè pensem que en el fons tots els objectius estan
lligats entre si. Aquest país només arribarà a la independència si té una ciutadania conscient
de la seva responsabilitat, cosa que passa per defensar valors republicans i això requereix
igualtat d'oportunitats i justícia social. Per tant caldrà defensar polítiques socials però per a
poder-les dur a terme caldrà aconseguir la independència. En conclusió, és un peix que es
mossega la cua. D'aquí també la dificultat de sortir de la situació actual, però quan
aconseguim sortir-ne avançarem amb rapidesa.
Així com existeix la possibilitat ferma de treballar amb SI i Rcat, teniu intenció de fer algun
apropament cap a la CUP?
Nosaltres parlarem amb tothom. Tenim un enorme respecte per la CUP, per allò que
representa com a organització i per l'espai ideològic que pretén ocupar. Estem convençuts que
hi ha àmbits en que podem coincidir i si en el futur, després d'un treball rigorós i seriós,
pogués ser així n'estaríem encantats, com ho estaríem amb qui sigui si es fa un bon treball al
servei del país. Per tant, volem tenir la millor relació possible i, de fet, en alguns àmbits
territorials d'aquest país tenim una col·laboració molt estreta i positiva de la qual n'estem molt
satisfets i orgullosos.
Cal avançar en tots els camins i fer-los coincidir
Consideres perillós que l'independentisme, a banda del cas recent de la immersió lingüística,
se centri excessivament en raons econòmiques?
Segur. Per aconseguir la independència necessitem no només independentistes. Un d'aquests
camins és el discurs econòmic, fiscal, de les infraestructures. Però n'hi ha d'altres i crec que
s'ha d'avançar per tots ells alhora, perquè això ens acosta més a la victòria i a més aquests
camins es reforcen entre si. És a dir, és millor tenir un independentista que vol la llibertat per
raons econòmiques, històriques, emocionals, literàries... que no pas que només estigui
convençut per un dels camins perquè en l'alteració de les circumstàncies és més fàcil que es
pogués perdre el seu compromís. Per tant cal avançar en tots els camins i fer-los coincidir.
Us veieu capaços d'aglutinar part del vot dels 'indignats'?
Nosaltres treballem per aglutinar a la majoria dels ciutadans en un projecte que permeti fer
avançar el país i no se si aglutinarem a un sector en concret. Sempre hem treballat amb
voluntat de consens i ho hem demostrat en molts llocs (Parlament Europeu, Sant Vicenç dels
Horts...). Si al final d'aquest procés coincidim amb molta gent i algú queda despenjat potser la
responsabilitat no seria nostre sinó de qui queda despenjat. La voluntat de consens la
demostrem cada dia i treballem per això, caldria preguntar-ho a ells. Entenem que hi ha
motius que fan que molta gent estigui indignada. Per tant, compartint alguns motius, pensem
que la manera més efectiva de resoldre la indignació és fer una feina conjunta des de l'àmbit
polític, econòmic, sindical, acadèmic i fer un clam a treballar plegats. Estem disposats a
treballar i parlar amb tothom, tot i que a vegades els mètodes no siguin els que considerem
millors.
La manera més efectiva de resoldre la indignació és fer una feina conjunta des de l'àmbit
polític, econòmic, sindical, acadèmic
És obvi que l'independentisme va coix en l'àmbit sindical. Consideres que hi ha algun element
en aquest espai que cal potenciar?
2 / 3El Moviment Català d'Alliberament Nacional presenta determinades fortaleses, com en l'àmbit
sociològic o en menor mesura en el polític, però també presenta febleses notables en altres
àmbits, com el sindical, l'universitari, l'econòmic, l'empresarial... Si volem aconseguir l'objectiu
principal no només hem de ser forts en el sentit sociològic (gent que voti en un referèndum) o
de partit, sinó en tots els àmbits. I això implica organitzar-se bé en tota la resta d'àmbits.
Queda molta feina per fer, tot i que se'n ha fet molta, i cal avançar molt més en tots els àmbits.
Ara bé, cal tenir en compte que hi ha gent compromesa amb la llibertat nacional dins els
sindicats majoritaris i això és molt positiu. De la mateixa manera hi ha molta gent compromesa
treballant a l'Intersindical amb aquest objectiu implícitament marcat. Haurem de treballar tant
per a tenir organitzacions clarament independentistes com per a apropar a aquest objectiu les
que no ho són.
Ara mateix ets eurodiputat, alcalde i president d'ERC. No són massa càrrecs?
Abans del Nadal plegaré com a diputat del Parlament Europeu tal i com estava establert en els
acords d'abans de les eleccions i en el meu lloc entrarà una noia gallega molt experimentada
amb la que ja hem començat la transició. Pel fet de ser president d'un partit i ser alcalde em
sembla perfectament compatible igual que Mas ho és de CiU i del Govern, així com Montilla
també ho era o representants europeus siguin els dirigents del seu partit. A més, la
responsabilitat de dirigir aquests espais és compartida amb equips molt bons dels quals me'n
sento molt orgullós.
Més informació:
http://www.tribuna.cat/entrevista/politica/volem-construir-majories-per-a-fer-avancar-el-pais-ca
p-a-la-independencia-20-09-2011.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada