L'independentisme absent Toni Strubell
* Publicat a l'Aragirona.cat
L’independentisme serà absent de les següents eleccions a les Corts espanyoles. És a dir, l’independentisme tal com s’entén políticament arreu del món: a Escòcia, a Lituània, a Timor Est, a Irlanda, i no la que es diu que és independentisme, però que fa renúncia expressa a la implementació d’una política independentista real en el treball diari. Els de Solidaritat Catalana (SI) hem intentat fins a darrera hora bastir una opció independentista unitària de debò amb ERC, amb intenses negociacions, però hem vist amb desconcert que la voluntat d’ERC d’accedir-hi -com ho faran els companys de Bildu des del País Basc-, és absolutament nul.la. El passat 31 d’agost Solidaritat va oferir a ERC un clar i flexible acord programàtic per anar a Madrid a fer independentisme, a representar amb dignitat la catalanitat i a posar les bases d’una política que desemboqui en l’assoliment d’un Estat propi per als catalans. Però va rebre un no rotund per part dels republicans que tenen uns altres plans.
Qui hagi pogut assistir al darrer congrés d’ERC haurà pogut veure nítidament que els canvis promesos dins aquesta formació són absolutament decoratius, superficials, intangibles. En els discursos de la flamant secretària general i del nou president, l’absència d’un gir cap a l’independentisme actiu fou notori. Un sol cop fou usat el mot “independentista” -i encara de passada- per descriure els seus anhels, però com un leitmotf allunyat i teòric. Junqueras va dir públicament que preferia la “bona gent” a la unitat dels independentistes. Paral.lelament, els republicans han estat incapaços de identificar els mals que han delmat els seus vots i, incomprensiblement, continuaran amb una Executiva calcada de l’anterior. L’Esquerra de Puigcercós, responsable directe del desmantellament de l’ERC combativa del primer Carod, pretén dir-nos ara que ha superat la malaltia amb l’operació Junqueras,quan la veritat és que el mal lleig queel corseca el continuarà albergant, amb la presència –com sempre- de Puigcercós i el seu grup de fidels a la permanent de la formació. Quin canvi és aquest, doncs? Sí, diuen estar contents perquè han superat els “enfrontament interns”. Però amb Puigcercós com a referent perpetu i cirereta del pastís, quin futur l’espera al papissot Junqueras i al tímid Alfred Bosch, ànima totalment arraconada al darrer Congrés? Sense haver fet els deures, com podrà vendre ERC que podrà fer l’independentisme en les eleccions tradicionalment més difícils per al catalanisme, oimés quan calculadament en deixen fora una opció -Solidaritat Catalana- que va treure quasi la meitat de vots que la pròpia Esquerra fa menys d’un any? Com es pot vendre això com a unitat de res? ERC ha disbaratat la proposta de Solidaritat de fer una candidatura il.lusionant, un Bildu a la catalana, i ha fet un moviment pendular d’allunyament de Montilla per llançar-se als braços de Mas amb el seu utòpic pacte fiscal.
La unitat i la maduresa de l’independentisme arribarà després de la rectificació a la què una nova trompada electoral portarà als republicans. Però també amb la imprescindible presència de Solidaritat dins qualsevol candidatura que aspiri a liderar el catalanisme cap a la consecució d’un estat propi. Per madurar tot això tenim tres anys fins al 2014, quan la candidatura independentista unitària ha de ser sòlida, àmplia i madurada amb sentit d’estat i generositat per part de tots els seus elements. Tots han d’estar disposats a abandonar la comoditat i el poltronisme per convertir el Parlament de Catalunya en la Cambra que ens durà cap al somiat estat propi. Tota la resta són boutades partidistes i capteniments sectaris que no miren pel be del país, sinó pels interessos de partit. Quan superem aquesta fase, que la superarem, tots plegats encarrilarem un independentisme capaç de portar aquest país cap a l’alliberament nacional i social. Quines ganes q
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada