"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell)...ni la imprudència suïcides."
RAMON SERRA, editor
Continua l' estira i arronsa en les negociacions per la recepció de TV3 al País Valencià i de Canal 9 al Principat. La Setmana Santa no és més que una treva fins arribar a la resurrecció o bé a la claudicació del nostre espai televisiu .O sigui que cal estar ben atents perquè no ens facin Pasqua abans de Rams. O caixa o faixa.
Per fortuna un home com Eliseu Climent manté ben alta la torxa de la reivindicació. Gairebé només ell ha parlat d' aquest tema aquests dies on els polítics han fet vacances i així ens hem evitat sentir, que no escoltar, les bestieses que ens etziben cada dos per tres. Per això encara tenen més valor les declaracions de Climent a hores d' ara. Unes declaracions que han repartit culpes al PSOE, PP, Montilla, Clos i l' Entesa.
Anem a pams. El PP no ha fet sempre altra cosa que intentar imposar la seva concepció d' una Espanya unitària. Cap novetat. Amb tot, per una vegada que decideix obrir-se a la reciprocitat televisiva cal parar-hi l´orella. De fet ,el nucli dur de l' anticatalanisme té el pinyol a València ciutat. No és així, per exemple, el PP de Castelló ni tan sols el PP de les Balears que té un acord signat amb el Govern català. Els qui vivim a l' àrea de Barcelona podem veure sense grans problemes IB3. No arriba pas ni de bon tros a tot Catalunya, però no sembla pas que això sigui un gran problema per als qui manen ni per a la gent del carrer.
D' entrada, les condicions que imposa el PP per a la recepció de TV3 al País Valencià són tres: reciprocitat, la intervenció del ministeri d' Indústria i que a TV3 no es faci servir el terme País Valencià sinó Comunitat Valenciana. La reciproctat sembla clara i no hi ha cap problema.La intervenció d' Indústria ens sembla imprescindible. Cal que el Ministeri assigni unes freqüències estables que no es puguin alterar. En principi la intervenció del Ministeri és tot una garantia perquè ara o més endavant qualsevol govern autonòmic no pugui clausurar les emissions. És d' esperar que les televisions esmentades no hauran pas de cedir cap dels canals que tenen asignats en la pròxima televisió digital per culpa de la reciprocitat. En cal un múltiplex.
El tercer punt és el més polèmic. Creure que tot serà bufar i fer ampolles és un greu error. El PP vol imposar alguna condició per salvar la cara, sobretot davant els poderesos sectors anticatalans que viuen a València ciutat. La condició que cal emprar el terme Comunitat Valenciana ha fet còrrer rius de tinta com diuen els tòpics. Gairebé tots els comentaris que he llegit s´hi han mostrat en contra. Sento contradir-los, però a mi no em sembla tan greu. Cal tenir una visió de futur, perquè hi ha gent que no veu un ruc a quatre passes. Si el preu que s' ha de pagar per la reciprocitat només és aquest, a bodes em convides! Quantes vegades surt el terme País Valencià a TV3? És més, seria una desgràcia que per culpa d' aquesta condició tot se n´anés en orris. Ara tenim una oportunitat única.Possiblement no la tindrem mai més un cop la televisió digital estigui definida.
Estic segur que en un futur no gaire lluny el terme País Valencià podrà tornar amb més o menys normalitat i en cas d' haver-hi polèmica no serà al preu que es tanqui l' intercanvi de televisions. En canvi si no les tenim a mà les discussions no serviran de res. De fet ara més que el terme Comunitat Valenciana són més perillosos els continguts de Canal 9 i d' IB3 i no es pot pas dir que TV3 sigui un model de catalanitat. Però si tenim els canals a l' abast tard o d´hora es poden canviar els continguts amb una altra dinàmica política i social. Mentrestant, refermem la unitat de la llengua i de mercat, que no és pas poc. Mai les negociacions són lineals. Val més perdre un llençol que bous i esquelles.
Jo ho tinc molt clar .No perdré pas el temps amb polèmiques inútils i existencialistes. I menys amb el tot o res quan som més a prop del res. Ara després d' aquestes vacances segur que el Parlament ens obsequiarà amb les discussions eternes sobre el sexe dels àngels.I ja se sap que el sexe no és pas sobretot per parlar-ne sinó per gaudir-ne. Per tant, pregaria al conseler Tresserras molta prudència en les negociacions. Sembla un home amb capacitat i imaginació, però no sé si tindrà prou mà esquerra per aturar les embestides i paranys del PP.
Eliseu Climent carrega també amb tota la raó del món contra els socialistes. Semblava que aquests tenien una actitud més respectuosa amb les anomenades llengües cooficials. Montilla prou que ho va veure bé quan era ministre d´Indústria en prometre un canal múltiplex a Acció Cultural. Però les paraules se les emporta el vent . Espanya no és programada per ser un país plurilingüe i menys prurinacional. A tot estirar ens dóna cert poder autonòmic, unes engrunes que fan anar de bòlit els polítics que no veuen més enllà dels nassos, tot i que alguns el tenen tan gros com el del popular Pinocho de les mentides que diuen. Segur que els socialistes faran poca cosa si no hi ha una pressió.
Aquesta pressió hauria d' arribar dels partits que tenen la base principal a Catalunya. Però cap d`ells no ha mogut ni mourà cap ditr si això té un cost . Si l'Entesa pressionés al Senat i CiU, ERC i IC d' aquí estant tot solucionaria en un tres i no res. Segur. Només cal veure que CiU, ERC i IC junts podrien fer trontollar el govern de Zapatero. Ara bé, si no van ser capaços ni de defensar l' Estatut que havien pactat al Parlament menys no s´uniran ara per defensar el tema televisiu. El poder que tenen no el fan servir bé i el malbaraten. Aquesta és la situació. Sempre ens donaran garses per perdius. Si més no que els partits del Govern facin pinya. com a govern català. O tampoc això?
En aquest repàs de culpabilitats no podem deixar al marge el ministre Clos. Hi ha silencis que maten. Ara pot anestesiar el català i passar a la història com un dels botiflers més importants d' aquest segle. No hi ha res pitjor que un català al servei de l' Estat. Contínuament s´ha de fer perdonar la seva condició de català. En aquest cas no se li demana pas que ajudi a la independència sinó que ens ajudi per evitar una dependència televisiva tan gran.
Comptat i debatut, les forces catalanes fan si fa no fa en pepet. Un cop més el poder estatal, PP i PSOE, imposarà la llei del més fort.I encara gràcies que Piqué ha aplanat les gestions. Si l' he criticat quan s' escau també és just reconèixer les coses que fa bé, sobretot si tenen una gran transcendència com aquesta. Jo sempre sóc una persona pràctica i fidel al lema que cal donar suport a les coses bones faci qui les faci. Al capdavall el que compta són les obres.I pel que es veu en aquest tema tant els regionalistes de CiU com els independentistes legalitzats d' ERC o els ecologistes domesticats d' IU no poden fer gran cosa més que remenar la cua. Quan es fa rotllo a part passen aquestes coses.
En fi, tot queda a mans del PP i del PSOE o ,el que és el mateix ,a mans de la voluntat divina.Només demano que no ens facin Pasqua abans de Rams. No sé si és demanar molt ara que ja ha passat la Pasqua litúrgica.
©2006 - RadioCatalunya.ca - Desenvolupat per Tirabol.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada