
El passat diumenge 1 d'abril, el vicesecretari general de Coordinació Interna d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Xavier Vendrell, era a les portades de gairebé tots els diaris: el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira li donava un clatellot per la seva responsabilitat en la primera crisi greu del Govern que presideix José Montilla i que havia estat el gran tema polític de la setmana: en una calçotada de les joventuts d'ERC, Vendrell havia ofert la presidència de la Generalitat al líder de CiU, Artur Mas, si aquest convocava un referèndum per l'autodeterminació.Vendrell havia trucat a Carod el dissabte dia 31 de març i ja sabia el que es diria a la premsa del diumenge. Estava assabentat que, en un acte del partit, un militant li havia estirat les orelles i el seu president havia avalat la crítica. "Estigues molt tranquil. No passa res", li havia assegurat Carod el dia abans. Per això va continuar amb la seva agenda: cuinar una cargolada per a 45 amics.Però això no va ser obstacle perquè Vendrell s'hagués convertit, de cop i volta, en l'“home de moda” a Catalunya després de la seva oferta a CiU. El 1989, Vendrell va crear la seva primera empresa, Distribuïdora de Productes Etiquetats en Català, amb David Ricart, també militant de Catalunya Lliure i actualment a les files d'ERC. “En aquell moment, vam fer un catàleg de productes d'alimentació i de neteja essencialment. Eren pocs productes, però tots etiquetats en català. Veníem modernitat aleshores i la intenció era oferir-los i portar-los a domicili”, recorda David Ricart. Una empresa d'aquestes característiques era difícil de tirar endavant i els socis van esperar en va ajudes de la Generalitat pel foment de la llengua i van tancar l'empresa.Dos anys més tard, al juliol de 1991, el jove Xavier va ser, juntament amb Jaume Renyé, un dels negociadors perquè Catalunya Lliure s'incorporés a ERC. A l'altra banda de la taula seien Carod-Rovira i l'aleshores secretari general republicà Àngel Colom. Així, el mateix any Vendrell va ser elegit president comarcal d'ERC del Baix Llobregat i el 1995 va ser elegit regidor a Sant Joan Despí i va entrar al Consell Comarcal amb Montilla presidint-lo. El 1994, les diferències amb Àngel Colom van fer que fos despatxat d'Esquerra juntament amb altres companys que tenien nòmina al partit. En comptes d'anar a l'atur, van crear una altra empresa, aquesta de transports, denominada Amunt i Avall SL. La seu, per a escarni de Colom, va ubicar-se al número 29 del mateix carrer de Villarroel, a poques portes d'on tenia la seu ERC.El 1996, la revolta contra Colom va acabar amb la sortida d'aquest d'ERC, juntament amb un grup de militants, com Pilar Rahola, mentre Vendrell assolia el càrrec de secretari d'Organització i Finances. El 1999, amb aquestes responsabilitats, a més de les de medi ambient a l'Ajuntament de Sant Joan Despí, va haver de deixar les feines de l'empresa de transports i va dedicar-se plenament a la política. Durant anys, ha estat en consells d'administració d'empreses públiques com Túnels i Accessos de Barcelona o l'Agència de Patrocini i Mecenatge. Amb l’arribada del tripartit al poder seria nomenat secretari general del conseller primer, Josep Bargalló, i conseller de Governació durant quinze dies. Al principi del 2006 va afrontar, com a secretari d’Organització d’ERC, l’escàndol de les cartes dirigides a alts càrrecs del Govern en què s’exigia que una part del sou passés al partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada