Article espanyolista del director de El Triangle

El referèndum
Jaume Reixach

No sóc independentista. Crec que el futur de la Humanitat, i també el de la mil·lèsima part de la població mundial que representem els catalans d’avui, passa per la progressiva dilució de les fronteres polítiques, econòmiques i culturals que ens han separat i enfrontat durant segles. Reconec, en perspectiva històrica, que els catalans vam fer un mal negoci quan, al segle XV, vam unir els destins de la Corona d’Aragó a la Corona de Castella. Però demanar el divorci cinc segles després em sembla un anacronisme estèril.

Catalunya, en el concert europeu i internacional, és “poca cosa”. Només som set milions d’habitants i amb aquesta massa demogràfica, econòmica i territorial mai no arribarem gaire lluny. A la Fira del Llibre de Frankfurt o al mundial de korfball, i gràcies.

Per a mi, la nostra clau de futur no és la independència. La pròpia composició del nostre teixit social –rica barreja de cognoms catalans, andalusos, gallecs, aragonesos, extremenys, francesos, italians, marroquins, equatorians, ucraïnesos, etc.- ho fa radicalment inviable, si no volem crear un esfereïdor conflicte interior a l’estil de “hutus” i “tutsis”.

Catalunya necessita, per ésser i créixer, eixamplar la seva base demogràfica, econòmica i territorial. Com? Articulant políticament el nostre espai cultural i històric. Catalunya necessita, prioritàriament, refer i estrènyer les relacions de bon veïnatge amb Andorra, les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya del Nord, Occitània i la Franja. Hem de treballar per tal que un ciutadà de Girona que vagi a València, un ciutadà andorrà que visiti Menorca o un ciutadà de Perpinyà que passegi per Barcelona s’hi trobin “com a casa”.

I no és amb la independència del Principat com aconseguirem fer Catalunya més gran. Al contrari. La independència de Catalunya seria, objectivament, un pas enrere en la nostra aposta estratègica de “pintar” i “pesar” a la Unió Europea. A Brussel·les, millor 15 milions d’habitants que no set; millor 100.000 kilòmetres quadrats de superfície que no 32.000.

Amb tot, benvingudes siguin la proposta del vicepresident Josep-Lluís Carod Rovira de convocar un referèndum per l’autodeterminació l’any 2014 i la creació del Fòrum pel Dret a Decidir que impulsen Hèctor López Bofill (ERC) i Alfons López Tena (CiU). Tot el que suposi clarificació i concreció en la nebulosa partidista de l’espai polític nacionalista és positiu per a tothom (excepte per a Artur Mas i Josep-Antoni Duran Lleida).

http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=10755