OLEGUER: "M' HAN UTILITZAT PER CREAR ODIS I RANCORS"

Notícies
OLEGUER: "M' HAN UTILITZAT PER CREAR ODIS I RANCORS" 10.09.2007 - 11:22
OLEGUER és entrevistat a l' "AVUI"
PEP LLOVERAS
Què n'opina que el 2007 la FEF no permeti que Catalunya jugui dos amistosos el mateix any? Malament, és clar. Crec que ens compliquem massa les coses. Una cosa que podria ser tan senzilla se li busquen molts rerefons. És una situació incomprensible i que genera malestar, rancor, tant a una banda com a l'altra. No sé si dir-ne odi. Hauria de ser tot més planer, un clima molt més de convivència. Com a jugador català, què sent? Sento que és una llàstima. Hem de buscar fer les coses més senzilles, comunicar molt millor el nostre missatge... Tot i que segurament no ens volen entendre. No ho sé... Sento impotència, frustració, per no poder-me desenvolupar en un àmbit que per mi seria normal. Ho veu antidemocràtic? [...] Hi ha una Federació Catalana que depèn de la Federació Espanyola, que és la que decideix. Hi ha hagut unes votacions i ha sigut el que ha sigut... Però és injust i intolerable. Creu que la FCF ha d'arribar fins a les últimes instàncies judicials, encara que sigui la via ordinària? La Catalana ha de valorar el que li interessa més. M'agradaria creure que realment es pot fer que la gent que ha pres la decisió, la reconsideri. És un amistós que volen jugar davant les seves aficions. Si realment no se'ls pot fer canviar d'opinió, totes les vies em semblarien correctes. Com creu que es pot seguir avançant? Creu que els polítics tenen prou coratge per apostar per això? S'ha de tenir voluntat. Ha de venir d'ells. Són ells, els que tenen les eines. Tant d'una banda per proposar-ho i insistir-hi com de l'altra per acceptar-ho. El món polític és tan complicat i té tants interessos al darrere, que penso que a vegades és més qüestió d'interessos que de voluntat. Si no s'ha fet és perquè hi ha algú o certs interessos que predominen sobre els altres. El president del Parlament va demanar que els clubs pressionessin. Ho veu adequat? No ho sé. Cadascú és lliure de fer el que vulgui. Suposo que ho deia perquè per la via política que estan seguint és important un cert suport per part dels clubs. Tothom ha d'assumir la seva responsabilitat. No s'hi val a dir que ho facin uns altres. Aquesta pressió des dels diferents àmbits ha de fer veure als que han de prendre decisions que potser val la pena. Els jugadors quina responsabilitat tenen? Ja ajuda simplement el fet de donar-ne l'opinió, de dir que volem l'oficialitat... La societat civil s'ha de posicionar -que ja ho ha fet- i és clar que un jugador, amb el ressò mediàtic, pot tenir més pes. Vostè s'ha sentit linxat mediàticament i políticament per expressar tot això? Sens dubte. M'han utilitzat i instrumentalitzat per crear certs odis i rancors. L'altre dia a Santander ho va tornar a notar? Sí, em xiulen. Més que a la resta? Sí. A l'escalfament ja es nota. Davant d'això, li puja l'adrenalina o li fa pena? Com a futbolista miro que no m'afecti, però vist amb perspectiva em fa pena. Que per dir el que penses, se t'insulti, se't xiuli. A més ho fan sense coneixement. La gent que em xiula no sap el que penso. Saben el que uns diuen que penso. Aquesta gent que transmet aquest missatge és gent que va a buscar la polèmica, l'enfrontament i la inestabilitat. Això em fa pena. Hauríem de ser una mica més madurs. Pel que fa al Barça, han notat algun canvi en el vestidor després del que va passar l'any passat? Sí, evidentment, però no un gran canvi. Els grans canvis tampoc no són bons. Es tracta d'adonar-se dels errors i intentar-los rectificar. És bo mirar la trajectòria de l'equip, veure el que fèiem bé, i no pensar que ara ho hem de fer tot diferent. La línia general d'aquest projecte crec que és correcte, s'ha demostrat amb èxits... No s'ha de tirar tot per terra. De vegades aquests canvis es plantegen com a radicals i tampoc no seria positiu. En què s'exemplifiquen aquests canvis? El gran canvi és que aquesta plantilla és de guanyadors i el fet de no guanyar res l'any passat et pica l'orgull i tens ganes de vèncer altre cop i demostrar que ets el millor. I s'ha de demostrar al camp. Potser se'ns nota un punt més d'agressivitat. Així, heu après la lliçó, o és d'hora per dir-ho? En primer lloc, hem de ser conscients de la dificultat de guanyar. Mires els noms i és una plantilla increïble, però això no serveix de res. Amb els noms no guanyes títols. No és una cura d'humilitat el que va passar, sinó adonar-te que per aconseguir els èxits s'ha de treballar. No és que en guanyar et relaxis, sinó que és difícil mantenir un nivell altíssim diversos anys. Des de fora, sembla que els vicis que hi poguessin haver s'estan eradicant... Vicis? La gent que es quedava al gimnàs, em refereixo a tot això. Sí, sí, però a mi el que m'interessa és que el jugador estigui al 100% i per fer això s'ha d'entrenar. Però tampoc hem de caure en si un jugador s'ha de quedar al gimnàs per estar millor que de cara a la galeria hem de sortir tots al camp. Hem d'estar al gimnàs quan calgui. Deuen haver notat que el públic aquest any està en alerta. En arribar de Santander hi va haver xiulets, com a la segona part contra l'Athletic. Entenen que se'ls miri ara amb lupa? El públic se l'ha d'entendre. Si ho fa és que té els seus motius, però jo com a membre de l'equip crec que és més important que mai estar units. Que el públic confiï en l'equip i que sigui el que realment empenyi aquest equip. Que no hi hagi nerviosisme sinó confiança, ànims. Si es produeix aquesta comunió entre el vestidor i l'afició, pel jugador és molt més còmode jugar. Però potser també els va bé aquesta exigència. Els xiulets no saps mai quina reacció poden dur. No m'agrada que el meu públic em xiuli. Pot generar la reacció d'estímul o d'ansietat... Entenen, però, que davant del soci han de recuperar credibilitat? Se senten sota sospita? A mi no m'agrada estar sota sospita. Els èxits els hem aconseguit quan l'afició tenia plena confiança en l'equip. Les reaccions del públic són les que són, però si he de fer una crida diré que la gent ens animi. Com s'expliquen un partit tan desinflat contra el Racing i una reacció contra l'Athletic tan bona, durant una hora? Són partits diferents. No és mateix jugar a El Sardinero que al Camp Nou... És cert que en acabar a Santander vèiem que no havíem jugat bé, però era difícil per dimensions, un rival tancat. No podem pensar que guanyarem tots els partits 5-0. Hem de trobar la manera d'obrir aquestes llaunes. Costa recuperar la mentalitat guanyadora, la seguretat? Però vam guanyar el 2005 i 2006 al Racing? L'equip té una mentalitat guanyadora i com ja he dit, quan et piquen l'orgull, en tens més ganes... Costa fins que tornes a guanyar. Informa: AVUI