Ara fa 70 anys

25.07.2008 ! 05.00h

Fa 70 anys, passada la mitjanit, les tropes republicanes travessaven el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. Ho feren a gual, amb barques i, després, mitjançant ponts metàl·lics i passeres.Era l'inici de la batalla de l'Ebre, la més sagnant i la que es convertiria en l'últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil espanyola. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta es van convertir en línia de foc com ja ho havien estat en tantes altres guerres del passat. La batalla, va durar 115 dies.

L'objectiu de la maniobra era interrompre l'ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d'Aragó i l'arribada a la Mediterrània (abril del 1938), cosa que va suposar la divisió en dues zones el territori republicà. La resistència a aquella batalla a l'ofensiva de Franco es va justificar per la possibilitat d'un empitjorament en la situació internacional; però el pacte de Munic (30 de setembre de 1938), van fer perdre del tot aquestes petites esperances. A pesar de la gran coratge i valentia del bàndol republicans, el desenllaç va ser tràgic: de tots els soldats que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat.

Durant tota la Primera Guerra Mundial (quatre anys en guerra), Alemanya i França van tenir un percentatge de baixes de l’ordre d’un 10%. A la Batalla de l’Ebre, es comptabilitzen més de cent deu mil baixes. És a dir, amb cent quinze dies de batalla, hi va haver més del 2% de baixes de la seva població.

Amb aquesta xifra que fa esgarrifar, no és d'estranyar que tothom tingui un parent llunyà mort o desaparegut a en aquesta batalla. I és que, en la història d’Europa, és difícil trobar un país que hagi suportat una tragèdia d’aquesta magnitud. I, de fet, si sumem tots els morts dels altres fronts de la guerra (el de Terol, el del Segre o el de la Noguera) i li afegim la població exiliada (el 10% de la població), la dimensió humana d’aquesta tragèdia és pràcticament inigualable a tota Europa. Totes aquestes xifres no ens han de fer oblidar el què va viure el nostre país que lluitaren per les llibertats del nostre poble.

http://www.directe.cat