Entrevista López Tena.Món Divers (2ªpart)

«La sentència del Constitucional respondrà al propòsit de ‘poner a los catalanes en su sitio’»

López Tena diu que el veredicte del TC serà «encara més radical» del que va publicar ‘La Vanguardia’ · El jurista propugna una proposta electoral independentista «explícita»

En la segona part de l’entrevista amb Alfons López Tena -la primera la vam oferir ahir-, el jurista es mostra molt clar sobre el futur de l’Estatut: el Tribunal Constitucional, diu, l’escapçarà tot eliminant-ne qüestions fonamentals com la bilateralitat o l’equiparació del català i de l’espanyol. Davant d’aquesta situació d’atzucac, per López Tena no hi ha més sortida que la independència, que, assegura, és possible assolir a través d’un referèndum. Abans, però, López Tena reclama una proposta «explítica» d’independència a unes eleccions.

Què passarà amb la sentència del Tribunal Constitucional?

Dirà que no hi ha més nació que l’espanyola, que no hi ha cap obligació de complir l’Estatut, que l’Estat no té cap obligació d’invertir a Catalunya cap xifra concreta i que el català no pot ser equiparat jurídicament a l’espanyol.

Per tant, aquella informació de fa uns dies que va aparèixer a La Vanguardia parlant de les retallades de l’Estatut, anava bastant encertada...

És que no cal ni rebre filtracions per saber-ho. Mirant tres sentències anteriors -la de l’11 de setembre passat sobre la Llei de consultes basca, una sobre l’Estatut valencià i una altra sobre una llei d’Andalusia- veus que el poble espanyol/nació espanyola és l’única existent, que es dóna un Estat i una Constitució. Que els poders de la Generalitat no depenen del poble de Catalunya ni n’emanen, sinó de la Constitució espanyola. Tampoc hi ha res de bilateralitat. Que l’enumeració de drets de l’Estatut depèn de què les lleis espanyoles les recullin i que no és sinó una llista de bones intencions... Tot això, el TC ja ho ha dit. També caurà tota la part de Justícia. Per tant, la informació de La Vanguardia és correcta.

S’havia dit que era un globus sonda.

No ho és. La sentència serà encara més radical que el que va publicar La Vanguardia. Respondrà a un propòsit, tant del PP com del PSOE: «Que se note quién manda» i que «a los catalanes hay que ponerlos en su sitio». Ara ja han abandonat allò del «que se note el efecto sin que se note el cuidado».

El «talante».

Ara ja és: «Que se note». I aquesta és la causa del nerviosisme dels que entenien que era possible una altra mena de relació, com La Vanguardia, Duran, Roca o el PSC: es posa de manifest que, a la seva mà estesa, l’altra banda -l’espanyola- respon tallant-los-la amb una destral. Vegi el que ha passat amb la CEOE: van bloquejar la candidatura de Juan Rosell amb l’argument que un català no pot presidir els empresaris espanyols -Rosell, que és militant del PP, que es diu Juan i que ni és un independentista conegut ni un catalanista fervent. I una anècdota: quan Foment deia que obriria una delegació a Madrid per relacionar-se directament amb l’Administració, un periodista va preguntar a un càrrec de la CEOE si obriria una seu a Barcelona. Resposta: «La CEOE no tiene proyecto de abrir sedes fuera de España».

I la forma de sortir d’aquesta situació?

La independència.

Com s’hi arriba?

Votant. S’hi arriba perquè hi ha un partit o uns partits que van a les eleccions amb una proposta explícita d’independència durant la legislatura -no com a horitzó, somni o sentiment- i obtenen la majoria per formar govern. A partir d’aquest moment, aquest Govern comença a actuar i conclou amb una decisió democràtica, bé sigui parlamentària, bé sigui per via de referèndum.

Però l’article 149.1.32 de la Constitució li reserva a l’Estat espanyol la competència exclusiva per autoritzar les convocatòries populars per via de referèndum.

Si s’hi fixa, aquest article no li dóna a l’Estat la competència en matèria de referèndums. Aquesta competència la té la Generalitat en virtut de l’Estatut -i aquest punt no s’ha recorregut. La primera cosa que s’ha de fer és que al Parlament de Catalunya es presenti una Llei de referèndums. Quant a la no autorització per part del Govern espanyol: si he après una cosa estant dins de l’Estat és que l’única forma que facin una cosa és que pensin que el mal que els produeix no fer-la és superior al mal de fer-la. Si hi ha una majoria clara a favor de la independència a Catalunya, l’Estat espanyol no ho podrà impedir, perquè l’única forma de fer-ho seria la violenta, i això tindria un cost massa alt per als propis espanyols. Al capdavall, a cap dels estats que s’han fet independents a Europa durant l’últim segle, les constitucions estatals no reconeixien les nacions irlandesa, eslovena, polonesa, noruega, islandesa, maltesa... I bé que s’han fet, d’independents. I també s’ha de recordar que aquest no és un joc bilateral català-espanyol: també hi tenen molt a veure Washington i Brussel·les.

Això va en la línia de fer lobby i posar-se aquests dos grans poders de part seva.

Sí.

I això ho està fent algú?

No. Catalunya no existeix. Com que no té un projecte d’independència governant, no té cap mena de visibilitat. A vegades es diu: «S’ha d’internacionalitzar el problema català». No! És que, primer, ha d’existir, el problema català. A Catalunya tots sabem els noms de Kosovo, Montenegro, Flandes, Escòcia o el Quebec, perquè tenen o han tingut uns partits hegemònics independentistes. Però no sabem els noms de Vojvodina, dels Midlands o de Manitoba. Per què? Perquè són regions que no plantegen la independència. I aquest és el mateix cas català: és absolutament desconeguda perquè, com que no plantega la independència, és una regió. I les regions no generen ni atenció ni interès internacional. Només ho fan les nacions que estan en procés d’independència.
http://www.mondivers.cat/spip.php?article1589