Entrevista López Tena.Món Divers

«Hi ha una ofensiva molt forta per convertir Catalunya en província»

Alfons López Tena destaca que casos com el de la Nissan demostren la discriminació de l’Estat contra el país



Alfons López Tena (Sagunt, 1957) és conseller nacional de Convergència Democràtica, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i, fins ara, ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial. Una de les més destacades veus de l’independentisme dins de CDC, López Tena insisteix en la necessitat que Catalunya surti d’Espanya perquè l’Estat, afirma, li va en contra. En aquesta entrevista -de la qual avui dimarts en presentem la primera part, mentre que la segona la publicarem demà dimecres-, López Tena repassa aspectes d’actualitat en clau sobiranista, com els acomiadaments de la Nissan, la recent reelecció de Duran al capdavant d’Unió o la difícil situació econòmica.

Vostè ja ha dit moltes vegades que l’autonomisme és una via esgotada.

Sí.

I també ha dit que, ara, un projecte nacional català només pot ser sobiranista.

Si l’autonomisme està esgotat és perquè la part espanyola no accepta cap avenç per a Catalunya dins de l’Estat espanyol, i a més, hi ha una ofensiva forta i irreversible per tirar enrere i convertir Catalunya en una província. En els últims 10 anys no s’ha assolit cap dels objectius que des de forces polítiques, cíviques, sindicals, empresarials i religioses s’han plantejat a Catalunya: des de les plaques de les matrícules fins a la gestió de l’aeroport del Prat passant perquè hi hagi una conferència episcopal catalana o que l’espoli fiscal es redueixi. Al contrari: l’espoli fiscal, als últims 10 anys, s’han multiplicat per dos. Això és el que es volia redreçar amb l’Estatut: ja porta dos anys de vigència, no s’aplica, i el que en queda serà arranat pel PSOE i pel PP al Tribunal Constitucional. Això és el que fa que no hi hagi cap més opció que la independència o la resignació i anar fent la viu-viu.



Vostè ara és conseller nacional de CDC: li sembla que el partit camina en la direcció del sobiranisme?

L’objectiu de l’autonomia durant el darrer segle i mig ha estat fer un Estat no propi, però sí propici, i ha fracassat. D’aquí que els partits catalans, i les entitats i la gent, estan evolucionant, veient que aquesta situació ens aboca a la destrucció i que a Espanya no hi ha res a fer ni a assolir. I aquesta evolució s’està produint tant a CDC com a ERC, a ICV i en sectors dissidents d’UDC i del PSC.

Però venim de veure el congrés d’UDC i tenim un Josep Antoni Duran que aposta per Espanya i per la sociovergència, per gestionar l’autonomia...

Per gestionar les engrunes d’una diputació. Però aquest ha estat sempre el projecte de Duran i a favor de l’autogovern dins de l’Estat espanyol. El problema de Duran -i no sols de Duran, no vull personalitzar: el mateix val per al president Montilla- és que no explica mai com pensa assolir, per exemple, una cosa tan senzilla com la transferència de l’aeroport de Girona, o que la connexió amb les xarxes europees de TGV es faci -portem 20 anys d’endarreriment-, que el subministrament d’aigua depengui de la Generalitat... Les proclamacions de dir que es faran coses sense explicar com, quan es porta una trajectòria de fracàs, suposen enganyar la gent.

A veure si entenc bé: si vostè diu que CDC està prenent el camí sobiranista i a UDC tenim un Duran molt fort, llavors...

Que sigui molt fort o molt feble és pura ficció. A tots els partits, o bé hi ha una situació d’esfondrament, o bé tots els dirigents són elegits per la votació que vulguin: si volen el 98%, el 98%; si volen el 99%, el 99%...

A la búlgara.

Sí. A tot arreu, amb alguna excepció. Aquell mateix que té el 99%, es pot trobar que al dia següent l’envien al carrer, com ja ha passat.

Però de tot això se’n desprèn que una CDC sobiranista ha de trencar amb una UDC encapçalada per un líder que ja està còmode dins d’Espanya?

Jo no em poso en aquesta història. Jo el que dic és que si el catalanisme vol tenir un projecte per Catalunya, i no ser simplement el Partit Regionalista Càntabre o una gestoria de baix nivell, o pren una posició independentista o bé desapareix perquè ja no té res a oferir. Que això sigui una coalició o una altra, són les petites coses de la vida diària que no tenen cap importància.

Abans deia que Catalunya ha de triar entre l’estat propi i ser una província...

Una província arraconada, eh? Miri què ha passat amb la Renault-Nissan: anuncia l’acomiadament de 1.680 treballadors a la Zona Franca. El ministre espanyol d’Indústria demana una entrevista amb el president de la companyia i el que li planteja és que a la planta que té a Valladolid i Palència augmentin la producció d’un 15% i no li diu ni una paraula dels acomiadaments de Barcelona. Quina és la lectura del president de la multinacional? Que a l’Estat espanyol li importen un rave els treballadors de la Zona Franca, perquè l’Estat espanyol s’ocupa exclusivament de la nació espanyola i considera que Catalunya no n’és, d’espanyola, i per tant, aquests treballadors no els té en compte.

Aquesta deriva cap a esdevenir una província arraconada, segons vostè, fins quan hi ha temps d’evitar-la?

No ho sé. Però la situació cada vegada és més preocupant. Que l’Estat sempre ens ha anat a la contra és evident. Ara bé: en l’època de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, la pressió fiscal era del 10 o 12% del PIB. Ara és del 42%. Aquesta és la diferència essencial. Ens costa 20.000 milions d’euros anuals. Això fa inviable Catalunya no ja com a nació sinó com a societat mínimament cohesionada. Una dada: els estudiants catalans són el 14,8% del total de l’Estat i només han rebut el 4,8% de les beques. Això és una política deliberada de discriminació i d’anar traient de Catalunya capital humà i formació. Una altra: dels diners que els catalans donen per a finalitats socials a l’IRPF, el 9% han anat a les ONG catalanes. El 91% restant, se l’han quedat per a les ONG espanyoles. I del que s’ha recaptat fora de Catalunya, les ONG d’aquí no han rebut res. Més dades: si no hi hagués espoli fiscal, el pressupost català de Sanitat es multiplicaria per 2, el d’Educació per 4, en Obres Públiques per 16... El que ja no cap, i especialment ara que vénen temps de crisi, és continuar enganyant la gent amb jocs de mirall: la realitat és com és, i ja s’ha vist que PP i PSOE no estan disposats ni a compartir el poder, ni a deixar de robar.

Espanya impossibilita el federalisme?

El federalisme requereix canviar la Constitució, cosa que vol 234 diputats a favor. Després, dissolució del Congrés, noves eleccions, que tornin a votar 234 a favor, i després un referèndum a tot l’Estat. És a dir: que un diputat per Madrid, Sevilla o Valadolid vota a favor perquè els catalans tinguin més poder i no se’ls robi tant. Amb aquest bagatge, s’ha de presentar a les eleccions a demanar el vot dient que tornarà a votar perquè els catalans tinguin més poder. Que m’expliquin, els que no van aconseguir 176 diputats perquè el Congrés aprovés l’Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya, d’on pensen treure’n 234.

Li preguntava això perquè a Catalunya encara hi ha força gent que defensa el model federal.

És que la possibilitat d’un estat propi per a Catalunya és molt recent. La resposta espanyola sempre havia estat la violència, però això ara ja no és possible. I, a més, les condicions econòmiques per a la viabilitat de Catalunya com a estat independent es creen amb la entrada a la Unió Europea i amb la globalització, és a dir, quan ja no es depèn d’un mercat espanyol intervingut i amb aranzels alts.

(A la segona part de l’entrevista, que publicarem demà dimecres, López Tena explica el seu punt de vista sobre la sentència del Tribunal Constitucional, sobre la possibilitat de convocar un referèndum i també sobre el que sovint s’anomena «la internacionalització del conflicte català».)
http://www.mondivers.cat/spip.php?article1585